Mirar les desfilades per la banda de darrera

Cal mirar sempre les desfilades per darrera, aconsellava Günther Grass en el seu Timbal de llauna. Quan als 17 vaig comprar-me de segona mà la meva primera cámara vaig seguir el consell que, sense convertir-me en bon fotògraf, em va donar alguna experiència i molts malsdecap. Amb aquella Yashica 6×6, un trespeus i un bon munt de clixés en blanc i negre, com el Tri-X, que donava lluminositat a canvi d’aumentar el gra, vaig pujar en un tren de RENFE d’aquells de fusta que en 36 hores duïen els ramats de reclutes catalans –dits polacos– a Almeria. Ni allà, ni a Melilla, destinació final, de models humans (i algun d’inhumà) no me’n van faltar.
Continua llegint “Mirar les desfilades per la banda de darrera”

Ganiveteries antigues de Ciutat Vella

Aquesta navalla d’afaitar que m’han regalat prové de Can Coste, una ganiveteria del carrer Ample de Barcelona que apareix en un anunci de La Vanguardia (llavors La Vanguardia Española) del 14 d’agost de 1954. Can Coste era una més de les ganiveteries que a mitjans segle XX hi havia a Ciutat Vella, i entre les que destacava Continua llegint “Ganiveteries antigues de Ciutat Vella”

El Cantor del Ribagorça

No sé qui és, ni on va néixer, encara que molt probablement era un veí meu. Firma com a Cantor de Ribagorça, un nom clarament inspirat en la tradició decimonònica dels poetes catalans amb seudònim fluvial, com Lo Gayté del Llobregat (Joaquim Rubió y Ors); Lo timbaler del Besós (Eusebi Pascual); Lo Tamboriner del Fluvià (Pau Estorch i Siqués) i tants altres. Continua llegint “El Cantor del Ribagorça”