Històries del barri Gòtic de Barcelona. Postals de postguerra i falangistes dits autèntics.

A finals dels anys vuitanta l’organització política coneguda com a Falange Auténtica tenia a Barcelona el seu local social en el carrer de la Portaferrissa, al barri Gòtic. D’alguna manera aquesta presència entroncava amb la nodrida presència de centres polítics i culturals (majoritàriament d’esquerra i/o catalanistes) d’aquesta part del barri Gòtic barceloní en el primer terç del segle XX. Una presència de la qual, com és sabut, després de la guerra civil i per raons òbvies no en quedava pràcticament res.
Però tampoc aquesta seu, situada als antípodes ideològics de la majoria de les altres, estava destinada a perdurar. Una nit d’hivern vaig trobar escampat pel terra de la Portaferrissa un gran embalum de paperassa i unes quantes postals, provinents del desnonament d’aquest local. En vaig recollir algunes i les vaig lliurar a l’amic Julio Manegat, el prolífic escriptor i, entre moltes altres coses, director de l’antic diari El Noticiero Universal. Malgrat les diferències ideològiques que teníem (ell es qualificava de falangista, encara que negava haver estat franquista) era l’únic veí meu que jo pensés que podia estar interessat en aquells testimonis. I efectivament em va confirmar que havia conegut de jove a alguns dels destinataris d’aquelles postals. “Salvades per la campana”, em va dir.
En Julio Manegat va morir després d’una forta depressió l’any 201, quan fregava els 90 anys, i jo ja m’havia oblidat del tema de la postal i de la maleta de la falange autèntica desnonada. Ara, trenta anys després, fent inventari del meu arxiu he trobat un parell de postals d’aquelles, que van quedar en poder meu involuntàriament, i me l’hes he mirat amb més atenció.
La primera va arribar a Saragossa amb mata-segells marroquí amb data de 1957 i la imatge és de la històrica població de Xauen, d’aquest país. L’envia un sergent, Carlos, del Regiment África 53, al seu pare, Miguel Angel Castiella, periodista i destacat falangista de la primera hora, a més de voluntari de la Divisió Blava. En definitiva, és una postal que ens parla dels anys de la postguerra, del franquisme, de la presència de militars espanyols al Marroc, d’aquella generació de falangistes que deien que s’havien de menjar el món. Algun, ja molt desguitarrat, encara l’havia vist mig d’uniforme al bar La Oficina. Entre got i got de ví llençava arengues abrandades encara als anys 60, quan tot allò de la “revolución pendiente”, ja no s’ho creia ningú. 

Llegiu més: Històries del barri Gòtic de Barcelona. Postals de postguerra i falangistes dits autèntics.

Peró deu anys abans, potser en temps dels maquis, el remitent d’una de les postals encara podia escriure:  “Estimada camarada: como no conocemos el paradero de tu jefe y el nuestro que debe estar triscando como las cabras por el Pirineo…”   
La qüestió és que unes quantes d’aquestes postals pel camí que fos van acabar en els arxius de la Falange Autèntica. I d’allà, amb el desnonament del local d’aquesta organització (escindida de la Falange oficial), van anar a parar al terra humit i fosc de la Portaferrissa. Com la resta dels seus arxius, que avui serien interessants per arxivers i historiadors. I com tantes coses en aquells anys pre i postolímpics, quan el barri es va transformar en un centre comercial. 

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s