Carrers pandèmics, calaixos eixuts: Ciutat Vella en temps de crisi

Setze fotografies de carrers de Ciutat Vella de Barcelona que s’han pres en diferents moments de l’actual pandèmia, des de juny d’aquest any 2020 fins a desembre, i des de les Rambles a Nou de la Rambla. Les imatges contrasten per l’escàs nombre de vianants d’aquests carrers, en comparació a anys anteriors (quan estaven plens de gom a gom de compradors a Nadal i de turistes tot l’any), i per la rara sensació que produeix tantes botigues tancades. I una novetat, que trenca la tradició: ara hi ha restaurants veterans (per exemple, El Pinar, del carrer del Duc; Citadines, del passatge Rambles; i Xaica, del carrer de Jovellanos) que quan el propietari plega ja no traspasa el negoci. El local queda buit perque ningú vol fer-se càrrec d’un negoci que, per molts clients i prestigi que tingui, està atrapat per uns lloguers astronòmics.
Més enllà dels establiments de més renom, del tancament dels quals se n’ocupa sovint la premsa i sempre en clau romàntica, veiem aquí botigues i establiments tancats menys coneguts, però que impacten pel seu nombre. Per exemple, no hi ha constància que algú hagi vist anteriorment al superturístic carrer de Boters quatre botigues consecutives amb la persiana baixada per tancament del negoci.
Tanmateix, algunes d’aquestes persianes baixades ho són des d’abans de l’epidèmia. La crisi del petit comerç no és cosa d’aquest malastruc 2020, i quan ens referim concretament al comerç familiar tradicional ja només podem parlar d’alguns supervivents testimonials. Només que les repercussions del virus se sumen –especialment a Ciutat Vella– als lloguers impossibles, la desigual competència amb les grans cadenes, el monocultiu turístic i, probablement, l’esgotament de models obsolets i la renúncia a la innovació. I tot això en un context –el model de parc temàtic– que els urbanistes crítics i associacions de veïns denunciaven en els anys pre i postolímpics, quan els poders polítics i econòmics –diguem-ho així per no citar ara mateix sigles i noms propis– l’estaven imposant. I aquí ho tenim.

Feu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s