Ullastre, el pare de l’olivera

Fulles d’ullastre

L’ullastre és el pare de l’olivera. I no és això l’únic motiu per admirar aquest habitant de la mediterrània, que floreix des d’abril a juny, especialment en llocs humits, alzinars, carrascars i suredes.Te format d’arbust (si no ha pogut o no ha tingut temps de créixer) però també hi ha ullastres monumentals. De fet, aquest nostre, amb un tronc ja més d’arbre que d’arbust, s’enfila pels sis o set metres, disputant amb èxit el combat per la llum a alzines i roures veïns. Sembla doncs que no exagera la Wikipèdia francesa (la catalana ho deixa en sis metres) quan assegura que pot assolir els 15 metres d’altura. 

Comparativament aquest ullastre ha crescut més ràpidament que els arbres veïns.

L’ullastre, técnicament Olea europaea var. sylvestris, en francès olive sauvage i en castellà acebuche, deriva del llatí oleastrum, variant al seu torn de oleaster. Les seves olives, dites olivons, amb el seu nucli d’os, són inicialment verdes i després quan maduren negregen. No és cert que no siguin comestibles però és veritat que són petites –d’un a dos centímetres– i el procediment per a aprofitar-les és una mica laboriós, com totes les olives. Però hi ha gent –nosaltres sense anar més lluny– que en fa conserves.

Aquest ullastre s’enfila entre roures i alzines a la recerca de la llum

Conegut també com a olivera borda, olivera silvestre o rabell, l’ullastre es fa apreciar per l’ombra que dona, per les seves fulles persistents de color verd (grisenc per l’anvers i blanquinós pel revers), per la resistència a les sequeres i la calor –espècie termòfila– i el seu prestigi històric: amb garlandes d’ullastre coronaven els antics als atletes vencedors dels jocs olímpics. Els pagesos l’estimaven perquè la seva fusta dura i amb un cert grau de flexibilitat el fa adequat per a fer eines del camp, com aixades i jous. I a les illes en feien les típiques portes de fusta que acompanyen els tancats de pedra seca de camps i horts, i que han esdevingut testimonis del passat agrícola illenc. Actualment és usat en mobles i objectes decoratius, i fins i tot com a llenya per a cremar. Però cal anar amb cura amb les branques inferiors, que punxen i les persones alèrgiques al seu polen han de tenir-ho present. Per últim, provarem d’empeltar-lo amb olivera d’arbequina. Continuarà.

Desembre: les darreres olives –olivons– caigudes de l’ullastre encatifen el terra,la majoria ja ben rossegades. Algunes, escampades pels ocells, donen lloc als joves ullastres que es veuen pels voltants.
Conserva d’olivons

Principals fonts consultades:
Viquipèdia
L’enciclopèdia.cat 
Herbari virtual de la UIB
Wikipedia en francés
Ecologia Mediterranea
Rodamots
Enciclopedia d’Eivissa i Formentera
Amics arbres arbres amics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s