Ciutat Vella i les imatges del saqueig

Saqueig de l’establiment La Sirena. El Raval, Barcelona. 17 de març de 2006.


El 17 de març de 2006 es va celebrar un “macrobotellón” al barri del Raval de Barcelona que va acabar com el rosari de l’aurora. Les imatges dels contenidors incendiats aquella nit salvatge van eclipsar les dels establiments saquejats.

De fet de les segones, com la que publico aquí, no se’n va veure cap. La campanya “Al Raval hi ha gana” no havia fet cap gràcia al consistori de Barcelona i l’últim que volien els que triaven les imatges mirant de reüll a l’amo –és una manera de dir-ho– era veure mestresses de casa escapolint-se amb un lluç congelat sota el braç. Com si enlloc de ser la ciutat dels Jocs Olímpics i d’un tripartit d’esquerres monàrquic Barcelona fos encara la Rosa de Foc. Brètols encara però famolencs, mai. Impossible.

Macrobotellón. El Raval, Barcelona. 17 de març de 2006.

Catorze anys després i per obra i gràcia de Valls la composició del consistori barceloní no ha variat massa, si no és que la riquesa es concentra encara més ràpidament i en menys mans. Però els saquejadors de gama lumpen s’han sofisticat. Són temps de cámares arreu i és millor anar emmascarat (a banda que el morrió és ara obligatori) i actuar en eixam. També el gust és més exigent. Preferible que un lluç de segona és pillar bicicletes i patinets, un botí més relacionat amb l’esport i la qualitat de vida. Un altre factor de canvi són les imatges, que ara les publiquen directament els ciutadans a les xarxes i resulta més difícil ignorar-les, com és el cas d’aquest recent vídeo grabat a la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona. És espectacular sí però diguem-ho tot: Decathlon és una companyia que ha esborrat del mapa (saquejat seria un sinònim inoportú) les velles botigues d’esports del barri. Una multinacional de matriu francesa que proclama que els seus dos valors són “la vitalitat y la responsabilitat” però no inverteix un ral en la millora del seu entorn. I no és que no molesti als veïns amb les seves alarmes i transports nocturns de mercaderia. No justifico el robatori i per suposat aprovo que la policia actui amb la mateixa celeritat que ho fa cada cop que algú pispa un article de quatre euros en aquest establiment. Qué més voldria el petit comerç, que sobreviu a Ciutat Vella penjant d’un fil! Però en aquest 2020, entre pandèmies ben reals, deserció massiva del turísme, crisi econòmica profunda, augment dels petits robatoris i algun esporàdic saqueig, la situació del barri, que mai ha estat fàcil, es complica. I si avui no n’hi ha prou amb adormir al personal amagant unes imatges, caldrà demà anestesiar-lo sobredimensionant-ne unes altres. No hi fa res, al contrari, que recordin la vella Rosa de Foc perque –ara ja no cal que ens enganyem–
solucions ni n’hi ha ni se les espera. El joves saquejadors de mitja dotzena de bicicletes i patinets, que pagarà l’assegurança, hauran interpretat gratis i sense saber-ho una comèdia de lladres i serenos que donarà la volta al món. Mentrestant el funeral del petit comerç, com els robatoris de lluç congelat, es fa en silenci. La narrativa pot variar però la trituradora ha de continuar.

1 comentari

  1. Ja m’agradaria que revisqués la Rosa de Foc, que motius n’hi ha, més de quatre-cents des del començament de l’estiu, però em sembla que això són més aviat bullangues organitzades per quatre brètols i aprofitades pels feixistes que ara han recuperat les ganes de gresca.

    Estem malament i anem a pitjor.

    Abraçada.

Feu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s