Etiquetes

, , , ,

No sé qui és, ni on va néixer, encara que molt probablement era un veí meu. Firma com a Cantor de Ribagorça, un nom clarament inspirat en la tradició decimonònica dels poetes catalans amb seudònim fluvial, com Lo Gayté del Llobregat (Joaquim Rubió y Ors); Lo timbaler del Besós (Eusebi Pascual); Lo Tamboriner del Fluvià (Pau Estorch i Siqués) i tants altres. Però el meu interès no és el de colocar-lo en el mapa de la poesia catalana, tasca difícil a partir d’aquest únic testimoni que m’ha arribat.
Juntament amb altres objectes provinents del buidatge d’un pis proper, algú va llençar a finals del segle XX aquest full mecanografiat. El vaig trobar en un contenidor aparcat a la plaça de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona. Pel seu text, com per la resta de deixalles i el context, sembla provenir d’un home vell, probablement sol, interessat des de jove en les lletres catalanes. Molt probablement va morir, o va haver d’abandonar casa seva.
La data del seu poema s’avança dos mesos a la mort del general que va desencadenar “tanta barbàrie”. I s’anticipa 17 anys als jocs olímpics, que van obrir la porta als profunds canvis que, entre altres coses, acabarien transformant de socarrel aquests antics carrers, avui plens de botigues exòtiques.
Aquella nova edició de la febre d’or va omplir Ciutat Vella de contenidors curulls de runa de cases enderrocades, o rehabilitades. De vegades s’hi trovaben magnífiques rajoles hidràuliques, reixes de forja, atrotinats mobles de caoba, vidres serigrafiats… Personalment vaig veure –i de vegades recuperar– entre moltes altres coses des de baguls amb escuts aristòcràtics fins maletes de documents i fotografies. I el poema ’18 de juliol’, el Cantor del Ribagorça, un lletraferit desconegut del que fins ara no feien referència els buscadors d’Internet.

Anuncis