Etiquetes

, , , , , , , , ,

ccaricatura_de_parera_de_ramon_daniel_bastons_i_segarra_b

El número 20 dels Quaderns del Museu Marés aplega els originals que nodreixen l’exposició titulada Caricatures de la Barcelona vuicentista, que tanca el 25 de setembre. O sigui que demà, diumenge, és el darrer dia. I qui vulgui que s’afanyi.

Entre els 51 dibuixos fets pel caricaturista Josep Parera, hi figura aquest, corresponent a Ramon Daniel Bastons i Segarra, un corredor –ens diuen els autors del llibre– que tenia oficina al carrer Copons.

En un primer cop d’ull veiem  a qui en certa manera era un veí nostre –d’aquesta Ciutat Vella que de vella llavors no ho era tant– amb tot l’aspecte d’un home simpàtic, probablement bondadós. Això sembla voler suggerir-nos en Parera, però no tothom ho va veure així.

El 1929, i arran de l’exposició d’aquestes mateixes caricatures a la Sala Parés, al carrer d’en Petritxol, aquesta mateixa imatge va suggerir a un crític  de La Gaseta de les Arts una visió ben diferent: “és segurament un conco; garneu i inhumà; si hagués disposat de més capital s’hauria casat i hauria fet l’usura, el seu ideal. Pero ja se sap que en aquest món no hi ha justícia. Tanmateix, el senyor Bastons anà fent, amb grans estalvis, un reconet (sic). Li agradava menjar bé, tertuliejar (sic) i no fer cap favor a ningú. Tanmateix arribà a estar bé amb tothom, inclús amb alguns prestadors embargats. Déu l’hagi perdonat. Sembla com si el veiés. Està que parla…”

20160922_museu_mares_caricatures_barcelona_vuicents_0412.jpg
Si  ho llegim literalment, podríem suposar que per fer aquesta radiografía despietada, en Joan Sacs, l’esmentat crític, el deuria conèixer a fons. Fins i tot potser el va patir. Però a la caricatura es veu que el senyor Bastons és ja una persona gran, i el autors del llibre ens expliquen que hi ha constància de registres d’operacions del senyor Bastons datades ja al 1839. Posem que tingués llavors 25 anys i, si li concedim mig segle més de vida, en situarem més o menys al 1890. Joan Sacs, que segons la Viquipèdia, va nèixer probablement el 1878, tenía en aquell moment només dotze anys. Potser per això, escriu que el caricaturitzat “és segurament un conco…”. Segurament, probablement, potser.

Joan Sacs era el seudònim que solia emprar el dibuixant, crític i professor d’art Feliu Elias i Bracons. I que també signava com Apa quan dibuixava a les págines del Cu-Cut, el Papitu i altres moltes publicacions.

La qüestió és, va fer servir Joan Sacs  la llicència 007 per passar-se tres pobles amb el pobre senyor Bastons?  Judicava el crític d’oïdes? Es limitava a interpretar un dibuix sota una llum diferent?  El que és segur és que l’estil que impera en aquesta Barcelona del segle XXI –quan es tracta d’homes importants– es força més respectuós. Tant, que quan finalment estira la pota qualsevol malparit, usurer, espia o delator, el que sentim són els esgarips de les ploraneres mediàtiques.

Advertisements