Etiquetes

, , , , , ,

Un estany artificial ajuda a mantenir la biodiversitat, proporciona assossec i benestar i la seva construcció i manteniment ens ensenya i enriqueix.
20150918_bassa_
Un projecte de petit estany, sobre la seva construcció i evolució fins a esdevenir un hàbitat seminatural, un passatemps fantàstic i relaxant i una escola per a comprendre el comportament de la flora i la fauna silvestres que viuen a l’interior o al costat d’un espai aquàtic.
“Jo he vist, potser amb més passió que ells mateixos, la meravellosa metamorfosi dels capgrossos, que passen a ser de desvergonyits habitants de l’aigua a amfíbies i envernissades granotes, he esperat el moment en què els sortien les dues potes del darrere, i després les davanteres, i el dia que se’ls desprenia la cua era per a mi un dia exultant, com si m’hagués tocat la grossa…”

Els qui, com el poeta Josep Maria de Sagarra, de nens han tingut la sort de conèixer de prop la riquesa vital que alberguen rius, estanys i altres espais naturals d’aigua dolça han viscut experiències que mai oblidaran. Lamentablement, les necessitats del món industrial han anat arraconant a base d’asfalt i ciment aquests espais naturals.

Especialment al llarg del segle XIX i XX, les aigües de molts rius de la península Ibèrica es van tornar tòxiques per a la vida i es van perdre molts ecosistemes lacustres. Van desaparèixer així de la vida quotidiana dels ciutadans una bona quantitat d’animals i plantes aquàtiques que havien estat familiars als nostres avis. L’experiència dels urbanites amb la naturalesa es va anar quedant reduïda a fotografies i documentals, que poden ser valuosos, però que forçosament no tenen la riquesa que proporciona el contacte directe.

La bona notícia és que la lluita d’ecologistes, naturalistes i organitzacions de voluntaris mediambientalistes ajuda a recuperar alguns d’aquests tresors aquàtics naturals (tot i que sovint el problema es traspassa a las zones llunyanes del món on han anat a parar ara les fábriques).

A Catalunya a aquest combat pel medi ambient se li han afegit altres factors, com la crisi de la indústria i el consegüent tancament de fàbriques, i la instal·lació de depuradores. Però el factor clau és la progressiva emergència de valors més respectuosos amb la mare natura. El resultat és que al segle XXI es consolida la recuperació d’aquests espais d’aigua dolça i del seu  paper tradicional de vivers naturals de la biodiversitat. Cal que tothom que pugui ajudi a aquesta recuperació, i encara més quan sabem que en grans zones de la Península Ibèrica escassejarà cada cop més l’aigua, sobretot a l’estiu, llastrant el desenvolupament de la fauna i la flora aquàtica i riberenca.

20140608_parc_fluvial_del_besos

Parc fluvial_del Besós. Desembocadura del Besòs a la Mediterrània. Un exemple de la progressiva recuperació d’espècies autòctones en un dels rius de la península Ibèrica més degradats. En aquest cas, i entre d’altres factors, per la intensa activitat industrial dels segles XIX i XX.

20140917_bassa_vei

La bassa del nostre veí. Més petita, però més i soleiada i en conseqüència molt adequada per la reproducció de les plantes aquàtiques.

Tots podem ajudar 
Encara que a una escala molt menor, el suport a la biodiversitat es pot reflectir també en els horts i jardins privats mitjançant la creació de petits estanys artificials. No tothom disposa d’espai disponible, per descomptat, però fins i tot les basses més petites poden aportar el seu gra de sorra a aquesta causa. Afortunadament la disponibilitat de nous materials en facilita la construcció i també es comercialitzen recipients prefabricats, alguns amb mides adequades per a terrasses urbanes i balcons.

Un pont entre el jardí i l’hort
Nosaltres fa anys que volíem tenir un espai diferent, un petit ecosistema palustre amb plantes i animals. Una zona relativamente modesta però que servís perque els nens (i els grans) aprenguin, gaudeixin i ajudin a la biodiversitat. I també per poder recollir una mica d’aigua sense clor (aquest es disipa al cap de 24 hores) amb la que poder regar les plantes més delicades, com les del planter.

A la primavera del 2014 ens hi vam posar mans a l’obra. A l’estiu la bassa ja estava en ple funcionament i a l’octubre (casi mig anys després) plantes i  peixos s’havien reproduït, de vegades fins i tot massa. Ara a finals de setembre de 2015 la valoració del projecte és força satisfactòria, cosa que ens permet animar-vos a posar en marxa el vostre propi projecte. Sempre, és clar que en tingueu ganes, una mica de temps i un mínim d’espai i si no ho heu fet encara.

Més fàcil del que sembla 
En el nostre cas, i malgrat la nostra dedicació al jardí i l’hort, l’experiència pràctica en el món de la flora i fauna d’aigua dolça amb la que comptàvem era escassa. No obstant això, aviat vàrem comprovar que no és una tasca reservada a especialistes. Cal voluntat i perseverança però l’única activitat tasca realment pesada és la de cavar el forat i recollir la terra sobrant, unes tasques que sempre es poden fer de forma progressiva.

El resultat final val la pena: l’estany s’ha convertit en el centre de major interès natural de la casa.

Planificació
Un cop dissenyada la finalitat, els mitjans i la mida, cal reservar un lloc al jardí (millor si hi queda una part de l’estany sota el sol directe i una altra amb una mica d’ombra). Nosaltres vàrem triar un espai idoni per a ser contemplat asseguts sota l’ombra de la noguera. Després vàrem adquirir una tela de polietilè en un magatzem especialitzat, varem cavar el forat corresponent, extraient la terra i eliminant les arrels. Finalment varem cobrir l’espai buit amb l’esmentada làmina i varem protegir el perímetre amb grans lloses,  que vam adquirir a 7 o 8 euros el metre quadrat en un magatzem de materials de la construcció. Hauríem pogut utilitzar pedres o rajoles però vàrem triar lloses grans perquè no basculen al trepitjar-les, evitant el perill que l’espectador acabi submergit.

Per impermeabilitzar la bassa inicialment vam triar una tela adequada. Per a les basses més petites pot ser suficient una làmina de plàstic fort, però és preferible que sigui de butil, PVC o polietilè. N’hi ha de diferents amplades i gruixos i en cas de necessitat sempre es poden unir amb una cola especial, són més fàcils de transportar i, arribat el cas, d’emmagatzemar.
Aquesta facilitat d’emmagatzematge el converteix en una alternativa preferible quan es desitja instal·lar una bassa temporal que, contra el que es pensa generalment, també és beneficiosa per a la biodiversitat, encara que no de la mateixa manera que l’estany fix, ja que, per exemple, no permet tenir peixos ni plantes que no puguin sobreviure fora de l’aigua.

Finalment vam omplir l’estany. És preferible fer-ho amb aigua de pluja si prèviament s’han omplert amb ella un parell de bidons de bona mida. Com que no era el nostre cas vàrem fer servir la mànega per omplir-la d’aigua de l’aixeta. Contra el que generalment es creu l’aigua de l’aixeta no és perjudicial sempre que tinguem les precaucions que més endavant veurem.

Decepció inicial
El resultat d’aquest primer experiment no ens va agradar gaire. Resulta que una vegada que el tros de tela impermeable que havíem adquirit (de tres metres de llarg per dos d’ample), va cobrir el forat vàrem comprovar que la bassa resultava massa estreta. A més, ens vàrem assabentar que el forat no era suficient, ja que és convenient que la part central de l’estany tingui un mínim de 50 centímetres de profunditat. Així en els dies freds d’hivern no es congela totalment i a l’estiu no s’evapora tant. Més profund no és necessari, ni convenient, ja que pot afavorir la manca d’oxigen.

La planificació és essencial
Aquesta primera experiència ens va ensenyar que havíem de fer millor la planificació inicial. Llavors vàrem pensar en ampliar la bassa enganxant dos trossos de la tela de polietilè, doblant així l’ample de l’estany. Però passant per un establiment especialitzat vàrem trobar d’oferta un estany prefabricat més gran (de 500 litres). Un avantatge d’aquesta alternativa és que el recipient inclou uns esgraons que permeten submergir les torretes a diferents profunditats, segons les necessitats de cada planta aquàtica. A més tenen marges laterals, adequats per a plantes de ribera.

20140730__bassa_marges
Els marges com els d’aquests recipients faciliten la vida a les plantes de ribera.

Un avantatge d’aquesta alternativa és que el recipient inclou uns esgraons que permeten submergir les torretes a diferents profunditats, segons les necessitats de cada planta aquàtica. A més tenen marges laterals, adequats per a plantes de ribera.

20140430_FOT_01_transport_bassa_retallada

Transportar el recipient amb una camioneta és molt més segur que utilitzar aquesta fórmula tan precària i perillosa.

Transport delicat

Com l’establiment era a prop de casa vàrem lligar el recipient a la baca del automòbil, subjectan-lo amb molt cura i condüint lentament perquè al tractar-se d’un embalum considerable i relativament flexible no resulta fàcil subjectar-lo amb fermesa i amb la resistència de l’aire podria surtir volant. Nosaltres vàrem arribar a bon port però recomanem buscar un mitjà de transport segur.

20140430_bassa_FOT_05

20140430_FOT_02_forat_bassa

Excavació del forat per asentar-hi el recipient. L’escalat de la part superior correspon als esgraons que té el recipient, mentre que els montículs de sorra faciliten que es reparteixi més uniformement el pes de l’aigua.

20140430_bassa_FOT_06

20140430_bassa_FOT_2

 

20140430_FOT_03_bassa_inauguracio

La bassa tal com va quedar en un primer moment.

El següent pas, el més dur físicament, va consistir en ampliar el forat inicial per que hi càpigués el recipient. Utilitzem una aixada i una pala, un nivell i una podadora, que servirà per tallar amb cura les arrels dels arbres que quedaven al descobert. També cal treure les pedres perque amb el gran pes de l’aigua les arestes podrien perjudicar l’estanquitat del recipient.

A continuació omplim la base amb sorra fent unes quants monticles, com es veu en la imatge. La teoria era que amb el pes de l’aigua s’igualaria la base de sorra, de manera que el pes de l’aigua no pugui acabar deformant i perjudicant el material. De totes maneres, un cop ple d’aigua, el recipient va baixar més d’un costat que de l’altre, pel que va quedar desnivellat. Després de diverses comprovacions, primer a simple vista i al final usant el nivell, va arribar un moment en què el el recipient va quedar més o menys equilibrat amb el nivell del terra del jardí. És  millor deixar-ho un parell o tres de centímetres més alt, de manera que la pluja no acabi arrossegant la terra a l’estany, especialment si el terreny no és pla.

A continuació vam recollir i repartir per l’hort el munt de terra sobrant (barrejant-lo amb compost), vam envoltar amb lloses de pissarra el contorn de la bassa i vàrem sembrar llavors per recuperar la gespa i donar una més gran sensació de continuïtat al conjunt. Per a més endavant va quedar la sembra de plantes de rocalla en els intersticis de les lloses. Finalment, i una vegada que vam donar per bo el resultat, vam procedir a omplir el recipient. Passades 24 hores, amb amb el clor de l’aigua ja dissipat, va arribar el moment -aquesta vegada sí- d’omplir-lo de vida, que és la part més interessant del procés.

20140730_FOT_04_la_bassa_a_finals_juliol
Un món molt vital. Quan les diferents espècies presents a la bassa troben les condicions adequades presenten una capacitat de reproducció sorprenent.

Les plantes aquàtiques solen multiplicar-se amb rapidesa raó per la qual és necessari esclarissar i fer neteges periòdicament.

20150816_peixos_bassa_la_gleva

A l’any i mig de la seva construcció aquest petit ecosistema ha assolit un bon equilibri entre la flora i la fauna.

-Actualització: 1 d’octubre de 2015.
-Actualització: 2 d’octubre. Inserció d’un parell de fotografies.
-Actualització: 6 d’octubre de 2015. Insercio d’una fotografia dels marges per a plantes de ribera
Aquesta entrada, dedicada ala construcció de l’una bassa d’aigua dolça, es complementarà a continuació amb una segona, dedicada a la fora i fauna de la bassa.

 

Anuncis