Etiquetes

, , , , , ,

faules_d_isop_02

“Lo hortolà li digué: mestre ¿los arbres y hortalissas que diligentment se sembran y se llauran ab gran cuidado, perque venen mes tart que las que per si mateix naixen y no se llauran?” (…)  “aixi la terra es mare de las herbas que de si naixen; y á las altras que per ma de home se sembren, es madastra.”

Faules d’Isop. Versió en català de  Gregori Matas y de Bodallés. Girona  1842.

Tots aquells als qui els agrada conrear, encara que sigui un petit tros, veient la velocitat de creixement de les males herbes, segurament s’han preguntat algún cop la mateixa qüestió que l’hortolà planteja al faulista. Isop constesta que la terra prefereix els seus fills naturals, per que n’és la mare, mentre que de la flora que conrea l’home la terra només n’és marastre. Una resposta que sembla anticipar l’actual polèmica entre els defensors de l’agricultura biológica y els partidaris de l’agroindustria. Qué en pensaria Isop (o Esop) si el cuidador  d’un hort urbà, per exemple, li plantegés avui aquesta mateixa qüestió? Vistos els antecedents, el vell mestre segurament denunciaria que l’agricultura intensiva, amb el seu ús intensiu d’adobs químics i plaguicides tòxics, esgota el sol i viola la natura, i per tant el seu paper és el de madastra dolenta. I que l’agricultura biológica, que és una práctica sostenible que respecta el cicle natural de la vida vegetal, actua com una bona mare. Però veiem el que ralment diu Isop (i com ho diu), en aquesta deliciosa versió catalana de les Faules d’Isop, impressa a Figueres el 1870 per Gregori Matas y de Bodallés:  

CAPITOL IX
Com Isop soltà la cuestió de un hortolà.

“Així sen anaren á un hort: digué lo filosop al hortolà, me vendrás una poca de verdura? lo hortolà li digué que si: y prengué una part ahont hi habia brots y moltas altres verduras mescladas, y las donà a Isop: lo Senyor pagà lo preu y sen comensaba de anar, cuant l’hortolà li digué: te prego mestre que te esperias un poch, perque te voldria demanar una cuestió. Lo filosop li respongué: so content de escoltarte y digas lo que vols dir. Lo hortolà li digué: mestre ¿los arbres y hortalissas que diligentment se sembran y se llauran ab gran cuidado, perque venen mes tart que las que per si mateix naixen y no se llauran? Xantus com ohí aquesta cuestió filosofal y no pogué repondrer á ella, li digué: estas y semblants cosas preceheixen de la Divina Providencia. De la cual resposta Isop se rigué ab gran gana, i com Senyor li digué: loco de que rius, ¿que te burlas de mi? Digué Isop. No me burlo de tu, mes si del filosop que te ensenyá. Quina solució de filosop, es que per la Divina Providenia preceheixen aquestas tals cosas. Això també ho saben los albarders. Xantus li digué: donchs solta tu la cuestió.

Respongué Isop: si mo manes á mi la soltaré, perque es lo mes fácil. Llavors lo mestre girant-se ab lo hortolà li digué: no convé al filosop que continuament ensenya en los estudis respondrer en las hortas, ni soltar en ellas las cuestions; perque aquest mosso, es suficient sabi en aquestes cosas y ell soltarà la cuestió: lo hortolá li digué : ¿aqueix brut sab de lletra? ¡ó quina mala ventura! se girá ab Isop y li digué: ¿tu tens coneixiements ab aquestes cosas? Al cual respongué Isop: penso que si; mes estigam atent. Tu me demanas , perque las hortalissas que sembras y llauras creixen mes tart, que las que de si mateix naixen y no se sembran: obra las orellas i escolta. Aixi com la dona que te fills, y se casa ab altre marit que tambe te fills, als uns es mare y als altres madastra, y fa gran diferencia entre los fills i fillastres, perque los fills diligentment y ab gran afició son criats, pero los fillastres amb negligencia y gran aborriment á las vegadas son tractas de aquesta manera: aixi la terra es mare de las herbas que de si naixen; y á las altras que per ma de home se sembren, es madastra. Ohint aixo lo hortolà, li digué: me has tret de ua cuestió que may podia entendrer, de lo que te dono gracias, y te daré francas totas las verduras sempre que ne hauras menester, venint per ellas y prenent graciosament cualsevol cosa de la mia horta.

faules_d-esop_01

 

 

 

 

 

Advertisements