Etiquetes

, , , , , , , , ,

20150312_storia_naturale_di_buffon_hipopotam

Fins que fa un bon grapat d’anys no vaig llegir el Dietari (1979-1980) de Pere Gimferrer que no tenia ni idea de qui era el comte de Buffon. Posteriorment em vaig interessar pel món dels naturalistes però en aquell temps no sabia encara que es deia Georges-Louis Leclerc (1707-1788) i que era un dels seus grans clàssics. Del Dietari em vàren agradar molts apunts, i em va cridar força l’atenció el que correspon a l’octubre de 1970, en el que Gimferrer reflexiona sobre el fet que el comte va descriure l’hipopòtam sense haver-lo vist mai.

“El geni és només una millor aptitud per a la paciència”
-Georges-Louis Leclerc (1707-1788)

No havia oblidat aquesta història, que em va assenyalar una porta d’entrada a l’apasionant món dels naturalistes,  tot i  que com a mer aficionat. I així que quan he trobat un exemplar de la Istoria Naturale di Buffon, una traducció italiana que he vist furgant a les golfes de la Judith, editada a Milà 24 anys després de la mort del marqués i pensada per a ús dels infants, el primer que he fet ha estat buscar el famós hipopòtam.

20150312_storia_naturale_di_buffon_06

Però el més semblant que he trobat (segons el criteri de tamany) és aquest rinoceront, que figura a la seva página 50 i que està diguem-ne inspirat en aquest altre dibuix original. Res a veure doncs amb la làmina que esmenta Gimferrer, “absolutament deliciosa en molts aspectes, i positivament poètica, però no es pot dir que tingui gaire cosa a veure amb els hipopòtams meditabunds i tranquils que coneixem, ja que ens mostra un ésser més aviat inquietant, amb uns queixals passablement ferotges i punxeguts, una cua espessament peluda i unes orelles de garrí”. És –ens diu– la que figura en el volum XIV de la traducció castellana del compendi d’Història Natural de Buffon, imprès a Madrid l’any 1804.

Naturalment, el descobriment que algú, ni que sigui un gran estudiós, d’abans o d’ara, parli més o menys d’oïda no és una gran novetat. I en el camp que ara ens ocupa ja se sap que hi ha làmines dedicades a la  flora i fauna que són belles obres artístiques però que no totes disfruten obligatòriament de rigor científic. Precisament ara n’he trobat una altre, també atribuïda a Buffon, que és un bon exemple d’això. Figura a Los Grandes Naturalistas, un llibre en castellà publicat el 2007 per Ariel, en el capítol dedicat al comte. Un capítol que per cert reprodueix l’engrescador encapçalament escrit pel propi Buffon en la seva més famosa obra: “La Història Natural, presa en tota la seva extensió, és una Història immensa, que abraça tots els objectes que ens presenta l’Univers. En la multitut prodigiosa de quadrúpeds, aus, peixos, insectes, plantes, minerals, etcètera, troba la curiositat de l’enteniment humà un vast espectacle el conjunt del qual és de tal magnitud que, si es vol individualitzar, sembla, i és efectivament, inesgotable”.

20150312_storia_naturale_di_buffon_05

La imatge que il.lustra aquest capítol dedicat a Buffon representa un pop gegant atacant un vaixell i porta el següent peu: “L’estil atractiu i populista de Buffon es veu reflectit en aquesta imatge, força imaginativa, d’un pop gegant, el poulpe colossal atacant un vaixell. El dibuix apareix en la seva Histoire Naturelle des Mollusques de 1805. Aquesta criatura no existeix; la il.lustració està basada en relats de viatge de calamars gegants que sí existeixen, però rarament són vistos i no ataquen embarcacions.”

Els qui hem llegit 20.000 llegües de viatge submarí, sabem que el bitxo –per cert força més fantasiós que la imatge de l’hipopòtam de Buffon–, és el Kraken, o un seu cosí seu. Però abans he escrit “atribuida” perque algunes fonts, com la Wikipedia espanyola, (consultada el 13 de març de 2015) diuen que aquest megapop i la Histoire Naturelle des Mollusques són de Pierre Dénys de Montfort, que les va publicar  el 1801.

the_great_naturallist

Suposo que es tracta d’un col.laborador de Buffon, i en tot cas, em refio del que diu The Great Naturalists, i el seu editor, que és ni més ni menys que un Huxley, Robert Huxley. També m’ho confirma la consulta al Natural History Museum. Tant de l’autor com del museu s’espera la mateixa actitud que, segons Gimferrer, tenia Buffon: si bé pel fet de no haver estat a l’Àfrica el naturalista francès no podia tenir gaires idees concretes sobre els hipopòtams, “era un home il.lustrat i feia el que podia per bandejar les contalles quimèriques i les invencions del segles bàrbars”.

Poca gent coneix la obra dels naturalistes i la manera com els seus treballs s’anaven obrint pas, lentament i amb moltes dificultats. Per exemple, l’obra de Buffon –de la que en el 1751 els diputats de teologia de París havíen condemnat 14 proposicions–  només podia circular per l’Espanya del seu temps de sota mà.  I no pensem només en els segles XVIII i XIX espanyols. Les “contalles quimèriques i les invencions del segles bàrbars” persisteixen. Les darerres, ben actuals, en l’extensió del creacionisme a cops de BOE.

 

20150312_storia_naturale_di_buffon

Anuncis