Etiquetes

, , , , , , ,

HIST_foto_vaixell_nyassa_

Personatge desconegut a bord del vaixell Nyassa. Imatge d’autor anònim, probablement dels anys 40.

En aquest carrer va nèixer el meu avi; a la meva amiga Maria li agradava aquest compositor; en aquest edifici hi havia el quarter des del que vaig sortir cap a Regulares 5 de Melilla; aquest quadre és del Drissi, que fou amic meu de jove (li vaig canviar per un pollastre a l’ast); vaig conèixer aquest fiscalista que ara aconsella als Pujol en circumstàncies ben diferents…  Un avantatge de fer-se gran és que augmenta el nombre de peces que van encaixant en aquest complex trencaclosques que és la vida de cadascú. Avui a La Contra, la secció que ocupa la darrera pàgina de La Vanguardia, n’he identificat dos d’aquests retalls del puzzle mental que per a mi tenen un especial sentit: el vaixell Nyassa i els atmetllers.

Vaig entrar en contacte per primer cop amb el Nyassa arran de comprar en una parada d’antiquari de Mitjana de Sant Pere (al barri de Ciutat Vella, de Barcelona), aquesta foto en blanc i negre, probablement dels anys 40. Remenant per Internet vaig averigüar que aquest vaixell va tenir un cert paper en l’exil.li republicà i des d’aleshores forma part de la meva família mental de records, experiències, misteris i coneixements.

Avui, en l’esmentada secció de La Contra, titulada “El catalans ploraven al vaixell quan passaven per Barcelona”, el periodista Víctor Amela entrevista a Artur Bladé i Font, fill de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila. L’entrevistat explica un dramàtic cas de incomprensió entre exil.liats espanyols i catalans ocorregut a bord del Nyassa. La història (que encara és més trista perque aquesta incomprensió barrejada d’odi encara avui es repeteix) figura al llibre De França a Mèxic, un dietari escrit pel pare de l’entrevistat i que ha estat editat recentment. En síntesi es tracta d’una nena de vuit mesos que va morir durant el viatge a Méxic, i que quan els seus pares van posar al seus peus  una bandera catalana uns republicans espanyols es varen indignar i es va originar un lamentable conflicte a bord.

20100301_atmetller

Un ametller florit a principis de març a Marata, Vallès Occidental.

La segona peça que per coneguda encaixa de ple en el meu particular puzzle  –els ametllers– apareix quan el periodista pregunta a l’entrevistat perqué el seu pare va tornar a Espanya malgrat les condicions adverses creades per  la dictadura franquista. Com molta gent sap (encara que potser cada vegada menys) a principis d’aquest més de febrer els atmetllers acostumen a anunciar aquest grandiós esdeveniment anual que és el retorn de la primavera. Pel febrer, treu flor l’ametller, avisa la dita popular. Els atmetllers són uns arbres optimistes i de vegades, a les comarques més fredes es glacen quan estan florint i el seu procés vital s’estronca. Ho sé prou perque cada any per aquestes dates acostumo a sortir a gaudir-ne i fotografiar-los. I per això mateix, em costa no emocionar-me quan llegeixo la resposta d’en Bladé fill sobre la raó de la tornada dels seu pare: “Ell no ho va dir, però crec que ho sé. Una senyora de Benissanet, exil.liada a Acapulco, va visitar el seu poble i a la tornada va explicar al pare que acabaven de florir els atmetllers”.

Cal esperar que en aquest 2015, quan el Nyassa ja només és un record dolorós però llunyà, els atmetllers de la llibertat no es tornin a glaçar i el puzzle catalá es pugui completar de manera ferma i raonable.

Advertisements