Etiquetes

, , , , , , , ,

Post dedicat als qui valoren com cal una de les eines de pagès històricament més útils. I, potser, i de la ma de l’agricultura sostenible, amb un nou futur per endavant.

The Glass Cage (La gàvia de vidre), és el darrer llibre (1914) de Nicholas George Carr. Aquest conegut autor constata que ens cal humanitzar la tecnologia per tornar-la a posar al servei de les persones però, com explica, no serà gens fácil. Per això, la lectura del llibre (en castellà: “Atrapados: como las máquinas se apoderan de nuestra vidas”), resulta obligat pels qui creiem –i pels que no– que tard o d’hora l‘ésser humà es veurà obligat a repensar l’ús de la tecnologia i recuperar molts treballs que ara deleguem en les màquines (ja sigui per raons d’ocupació, de sostenibilitat, pels beneficis de les arts i oficis manuals, o simplement “per no tornar-nos imbècils”). Tanmateix, en el llibre hi ha uns paràgrafs sobre la dalla que interessen especialment a l’autor d’aquest blog, en la seva qualitat d’amant de les eines de pagès. Són aquests:

“Observem amb cura la dalla. És una eina simple però intel.ligent. Inventada a l’entorn de l’any 500 abans de Crist pels romans o els gals, consisteix en una ganiveta corba, forjada en ferro o en acer, fixada al final d’un pal llarg de fusta, o mànec. Normalment, a la meitat del mànec hi ha una petita empunyadura o punta de fusta que permet agafar i balancejar l’estri amb ambdues mans.

 

La dalla és una variació de la (molt més antiga) falç, una eina de tallar similar, però de mànec curt, inventada a l’Edat del Ferro, que va jugar un paper essencial en el desenvolupament primerenc de l’agricultura i, per tant, de la civilització. El que va fer de la dalla una innovació trascendental és que el seu mànec llarg permetia al segador tallar  l’herba a ras de terra sense haver-se d’inclinar. Podia fer la collita de fenc o gra i fer net més ràpidament que abans. L’agricultura va donar un salt endavant.

La dalla va millorar la productivitat del treballador en el camp, però els seus beneficis van anar més lluny del que es podia mesurar en termes de rendiment. La dalla era una eina agradable, molt millor adaptada al treball de segar que la falç. En lloc d’haver d’ajupir-se, el granjer podia dallar caminant a pas normal i emprar ambdues mans (ajudant-se amb la força del seu tors), en el seu treball. La dalla va servir com ajuda i com a invitació al treball qüalificat que permitia fer. La seva forma és un model de tecnologia a escala humana, per a eines que extenen les capacitats productives de la societat sense limitar l’àmbit individual d’acció i percepció.

De fet (…) la dalla intensifica la implicació amb el món, i la seva aprehensió, per part de l’usuari. El segador que braceja amb la seva dalla fa més però també sap més. Malgrat les apariències externes, la dalla és una eina tant de la ment com del cos.

No totes les eines són tan amables. Algunes ens aparten de l’acció qualificada. Les tecnologías digitals de l’automatització, en lloc de convidar-nos al món i animar-nos a desenvolupar nous talents que augmentin les nostres percepcions i expandeixin les nostres possibilitats, aconsegueixen amb freqüència l’efecte oposat. Estan dissenyades per a descoratjar-nos. Ens allunyen del món. Això és conseqüència no només del disseny imperant, centrat en la tecnología, que coloca la facilitat i la eficiència per damunt de qualsevol altra consideració.

(…)

La dalla s’utiliza encara en l’agricultura de subsistència en moltes parts del món. Però no té un lloc en l’agricultura moderna, el desenvolupament de la qual, com el desenvolupament de la fàbrica, l’oficina i la llar moderns, ha exigit equipaments cada cop més complexos i eficients. La trilladora fou inventada a la dècada de 1780 la segadora mecànica va aparèixer a l’entorn de 1835, l’embaladora va venir uns anys després, i la collitadora començà a ser produïda comercialment a finals del segle XIX. El ritme de ‘avançament tecnològic només s’ha accelerat des d’aleshores, i avui la tendència està assolint la seva conclusió lògica amb la informatització de l’agricultura. El treball de la terra (que Thomas Jefferson considerava com la més vigorosa i virtuosa de les ocupacions) està sent lliurada quasi per complert a les màquines. Els llauradors estan sent reemplaçats  per “tractors drons” i altres sistema robòtics que, mitjançant sensors, senyals per satèlit i software sembren llavors, fertilitzen i escarden camps, cullen i empaqueten conreus, munyen vaques i tenen cura del ramat. S’estan desenvolupant pastors robot que guien ramats pels prats. Encara que les dalles encara xiuxiuegessin en els camps de les granjes industrials, no hi hauria ningú a prop per escoltar-les.”

Més info sobre dalles a:
http://eladish-vilaplana.blogspot.com.es/2010/01/la-dalla.html
http://www.guimera.info/memoriagrafica/costums/Pagesia/segar.htm

Anuncis