Etiquetes

, , , , , ,

Bosc de Malniu. Meranges. Cerdanya. Girona.

Bosc de Malniu. Meranges. Cerdanya. Girona.

“Aquests són els usos i costums de bon pagès sobre la manera de ben menar els boscos i les arbredes, amb els tractes que s’hi fan”. Els qui estimem els boscos i ens agrada la lectura hauríem disfrutat força del  Costumari català. Usos i costums de bon pagès sobre boscos i arbredes. Però era difícil de trobar atés que el va editar la Mancomunitat de Catalunya l’any 1920. Per fortuna, l’any 1992, Parsifal Edicions, de Barcelona, en va fer una edició en facsímil (ISBN: 8495554291).

El llibre aplega un recull de costums sobre la gestió dels boscos en terres catalanes. Arbres i arbredes, la seva cura i gestió,  els tractes econòmics entre propietaris i compradors de recursos forestals, i un glossari. L’he llegit fa poc i he quedat aclaparat  davant la senzillesa i claredat del seu contingut. Un exemple:

Qué s’entén per roureda. – És costum entendre per roureda el bosc en el qual gairebé tots els arbres son roures.
Manera de menar les rouredes. – És bon costum entendre que s’ha de fer a les rouredes el mateix que als alzinars, si bé tenint present que, quan el roure es cria per a llenya, en esporgar-lo no s’ha de tenir tan de mirament amb la brancada.

I amb aquest mateix estil, senzill, entenedor, els seus autors van detallant els diversos continguts. Com aquest apartat dedicat a les fagedes:

20150128_costumari_catala_boscos

 

Faigs que perjudiquen la fageda. – És bon costum considerar faigs que perjudiquen la fageda: els morts; els que, havent esgrogueït anormalment, és vist que no revifaran; els esqueixats de manera que, essent inútils per a carbó, ho seran per a fusta, per molt que creixin, i no són necessaris per a sembrar faja; els rebordonits; els renocats, i els que s’espesseixen masa i tampoc són bons per a carbonar.

Si en una mateixa soca hi ha un faig revellit o mal llucat, i un tany de bon lluc i creixent, és bon costum considerar que es fa un benefici a la fageda treient el vell.

Faig que espesseixen massa la fageda. -És bon costum considerar que espesseixen massa la fageda només els faigs que pugen o fan pujar els propers massa prims per l’alçada que tenen.

Manera de menar la fageda. – Per a menar degudament la fageda, és bon costum no tallar-la arreu, i anar-la aclarint constantment.

No obstant, si és en lloc on, per les condicions excepcionals del terreny i la claror i humitat, els faigs es fan molt tendrals i hi tenen una extraordinària creixensa, és, pel contrari, bon costum no aclariri la fageda, i tallar-la periódicament arreu, quan la majoria dels faigs tenen el gruix més convenient per a la utilització industrial que se’n vol fer.

També és bon costum tallar-la arreu quan és molt vella, deixant només els faigs més tendrals per tal que en sembrin de nous.

 

20150128_costumari_catala_boscos_02

 

Aclarida – En aclarir la fageda és bon costum tallar els arbres que reuneixin les dues condicions d’ésser els més útils per a l’aprofitament que se’n vol fer i menys necessaris per a sostenit l’espessedat de la fageda, i els que li són perjudicials.

Si es pot fer un aprofitament industrial amb faig que tingui menys de quinze centímetres de corona, és bon costum no destinar a fer-lo sinó els faigs que perjudiquen la fageda, i els gruixos inferiors a quinze centímetres dels que es tallen per a una altra utilització; a menys que es tracti d’una fageda molt tendral, menada expressament en mires als aprofitaments que es poden fer amb plaçons de corona inferior.

L’apartat dels tractes en general:

S’entén que el comprador pot fer entrar els carros al bosc en la direcció que li acomodi, mentre el bosc no en resti perjudicat, i que és de càrrec seu l’obrir els camins de treta que s’hagin de fer nous i d’adobar els vells.

El venedor pot passar tothora per aquests camins nous i queden per a ell, sense d’haver d’indemnitzar res al comprador.

No obstant, si el comprador per a construir aquests camins ha hagut de fer o desfer marges, omplir rases, tapar o cobrir recs, o, en general, fer o desfer alguna cosa, en acabar la treta té l’obligació de reposar-la en el seu primitiu estat, si el venedor li demana.

Si el bosc és en llocs on hi ha singles o torrenteres d’altres margenades, s’entén que el comprador pot estimbar els arbres, o les peces, mentre faci només els estimballs precisos.

Treballadors del bosc. – S’entén que el venedor ha de donar acolliment als treballadors del bosc, i que compleix aquesta obligació assenyalant-los lloc per a dormir que sigui cobert, defensat del fred i amb jaç. Si el bosc és lluny de sopluig, el venedor no està obligat a construir-ne cap de nou, però el comprador té el dret de fer-hi una barraca.

El venedor també té obligació de deixar cercar als treballadors la llenya del bosc necessária per a coure i escalfar-se.

El comprador no por tenir en el bosc treballadors que amb llur conducta o malparlar molestin el venedor o el seus, ni deixar-los cremar fusta que hagi entrat en pes o altre preu unitari, ni fer-los treballar en dia festiu si el venedor no vol.
Finalment, una mostra del glossari:

Aglevar o artiguejar. – Arrencar, fent gleves, la terra que hom vol artigar.

Alzinall. – És l’alzina petita. Quan té mala conformació té també el nom d’alzinaiot.

Arbre rebordonit. – Es considera arbre rebordonit aquell que, per no provar-li el terrey, o per altre causa, no sols no es desenrotlla normalment, sinó que amb prou feines es sosté amb vida.

A l’Empordà són anomenats també rebordeïts, o rebordonits. 

A Menorca s’anomena arbre rebordonit l’arbre empeltat al qual se li ha mort l’empelt i rebrota per sa part borda.

Asclar llenya. – ës el sinònim d’estellar llenya, usat a la Segarra, Conca de Barberà, Urgell, Pallars, Llusanès, Empordà i altres comarques.

Aterrar.- A la Cerdanya, aterrar els arbres vol dir tallar-los.

 

Advertisements