Etiquetes

, , , , , , , ,

Peter Yang a Ciutat Vella, Barcelona. Any_2006

Peter Yang a Ciutat Vella, Barcelona. Any 2006.

El pare Peter, el meu veí Peter Yang, és mort.

Peter Yang fou un home molt peculiar.  Ens coneixíem de quan va arribar a Barcelona, a la dècada dels anys 50, quan jo era un nen i ell un capellà exil.liat de la Xina maoista, que estudiava medicina  i fundava al carrer Ciutat el Gran Dragón, el primer restaurant xinès de l’Estat espanyol, llavors tota una novetat.

Ideològicament estàvem a les antípodes si considerem aquells còmics maniqueus de la guerra freda que circulaven per casa seva, coneguda com “El hogar de los chinos”. Òbviament els llavors joves antifranquistes del barri preferíem un altre tipus de pamflets que els que pagava Franco.  Tanmateix  ell sempre em va mantenir la seva simpatía, encara que sovint em renyava, tot i que amablement. Un dia, ja a les seves velleses, em va veure  envernissar el portal de la nostre finca.

-No saps, que qui treballa el diumenge va a l’infern?
-Pare, els ateus no tenim infern.
-Doncs quin avorriment! -em va contestar. I els dos ens vam posar a  riure.

Ell era així. Les seves ocurrències, tan personals, les seves activitats i el seu esperit independent no agradaven pas a tothom. I tal vegada encara menys als seus propis col.legues.  Perqué quin d’ells s’haguès deixat fer una foto com aquesta del paraigües, per exemple?

Funeral del pare Peter Yang

Funeral del pare Peter Yang

Sigui com sigui,  el cas és que avui però, les portes de la Catedral s’han tancat als turistes per retre un homenatge de l’Església a aquest capellà de la Catedral de Barcelona. Taoista, catòlic, divulgador i mestre de tai-txi, en certs aspectes ferm reaccionari i en tants altres humanista.

Dins la cerimònia no ens han deixat fer fotos. M’han dit els segurates de la Catedral que només la família hi té dret. La família, quin sarcasme! Com si aquell home solter, de 93 anys, que va pràcticament fugir de la Xina  fa més de seixanta anys, tingués altres parents  localitzables que els seus deixebles de Tai-Txi i algun que altre veí.

Després s’ha repartir un recordatori seu, massa breu per tractar-se d’una vida tan llarga i activa, però que  inclou  un text del propi Peter, en castellà, potser per a ser cantat. Tradueixo la darrera estrofa: …

Suau, flexible/
rodó, llunyà/
Quatre principis per a la resta de
la meva vida.

Penso que sí, que ja el representa, més o menys. A la sortida, els seus deixebles de tai-txi li han dedicat aquest petit càntic, que he grabat en vídeo.

Ara ja no veurem mai més la seva ascètica figura, caminant lentament pels vells carrers del Gòtic,  ni ens renyarà mai més.  Em temo però que serem pocs els que notarem la seva absència. I més ara, quan està a punt de desembarcar  al nostre barri una gran, una altre gran multinacional de la moda.

Els deixebles de Peter Yang canten en el seu comiat

Els deixebles de Peter Yang canten en el seu comiat

Postil.la
13 de març de 2014. 
Després de redactar això, he vist a TV3 (Per Internet) aquest documental de Paula Sarmiento sobre Peter Yang, que recomano.

Advertisements