Etiquetes

, , , ,

20130911-via-catalana

(…) “Era el tercer dia de l’ocupació. Em trobava amb el meu cotxe entre Praga i Budejovice (la ciutat en què Camus va situar el seu Malentès). Per les carreteres, enmig dels camps, enmig dels boscos, per tot arreu hi havia soldats russos acampats. Després van fer parar el meu cotxe. Tres soldats van començar a registrar-lo. Un cop acabada l’operació, l’oficial que l’havia ordenat em va preguntar en rus «Kak txuvstvjyetyece?», o sigui, «com se sent? ¿Quins són els seus sentiments?» La pregunta no era ni malèvola ni cínica. Al contrari: l’oficial va continuar «Tot plegat és un gran malentès. Però tot s’arreglarà. Sàpiga que apreciem els txecs. ¡Us apreciem!»

El paisatge devastat per milers de tancs, el futur del país compromès per segles, els homes d’Estat txecs detinguts i segrestats, i l’oficial d’ocupació et fa una declaració d’amor. No ens equivoquem, no va pas voler expressar un desacord amb la invasió, de cap manera. Tots parlaven si fa no fa com ell: la seva actitud es fonamentava no pas sobre el plaer sàdic dels violadors, sinó sobre un altre arquetip: el de l’amor ferit: ¿Per què els txecs (¡que apreciem tant!) no volen viure amb nosaltres i igual com nosaltres? ¡Quina llàstima que hàgim hagut de fer servir tancs per ensenyar-los què és l’amor!

-Milan Kundera. Jacques i el seu amo. Homenatge a Diderot. Edicions Destino. L’àncora. Traducció de Xavier Lloveras.

Anuncis