Etiquetes

, , , ,

Hi ha una remor de fons a les xarxes, als llocs de treball, als carrers. La senten, i l’amplifiquen, cada cop més joves, treballadors, jubilats, aturats… De tot el món i també els catalans, és clar. Els polítics, professionals que com deia Paul Valéry, es dediquen a “l’art d’impedir que la gent es fiqui en allò que realment l’interessa”, l’ignoren, se’n riuen, el desvirtuen, i s’hi arriba el cas, el bastonejen. No falten els més cínics, que en voldrien treure partit partidista, personal. I la majoria de mitjans de comunicació, no tots, els ajuden.

Fins quan de temps es podran fer el sord? La remor del descontent creix, domina a les xarxes i opta per l’acció al carrer i les places.

“L’home, amb el món que l’envolta, és una tasca a realitzar, una immensa reserva de futur”. Pocs indignats i indignades coneixen aquesta frase de Ernst Bloch que figura a “El principi Esperança”, un dels seus llibres, que els nazis varen cremar públicament. Però de la remor de molts milers de ciutadans cabrejats per un sistema prepotent que els menysprea i estafa, destaquen els crits  “no som mercaderia”. Les reserves de futur han desfilat un altre cop pels nostres carrers.

Advertisements