Etiquetes

, , , , , , ,

Ermita de Bell-lloch, Dorres, Alta Cerdanya.

Perilla la continuïtat de l’escola en català de la Cerdanya Nord

La crisi econòmica torpedineja la recuperació del català a la Catalunya Nord. Si els ajuts a La Bressola continuen reduint-se, el grup es veuria obligat a tancar el seu centre de Càldegues, a la Cerdanya Nord. La decisió sobre el possible tancament, que afectaria els 36 alumnes que hi estudien, a més dels professors i treballadors del centre, es prendrà el proper 15 de maig d’enguany. Si els temors es fan realitat, serà el primer cop que es tanca una escola de La Bressola, el grup d’escoles laiques catalanes de la Catalunya Nord, amb el consegüeProxy-Connection: keep-alive
Cache-Control: max-age=0

pas enrere en la recatalanització del territori.

Malgrat que la demanda de places escolars en català ha augmentat un 14% anual, percentatge que supera el de la resta d’ofertes escolars a Franca, no es poden cobrir per la manca de recursos. Ara, la crisi econòmica i els criteris restrictius dels actuals representants de l’Estat francès a Perpinyà posen en perill l’existència d’una iniciativa que avui aplega set escoles i un institut, amb un total de 750 alumnes. Així ho varen explicar a l’Ateneu Barcelonès els responsables d’aquesta iniciativa, que des de 1976 cerca la recuperació del català com a llengua vehicular a la Catalunya Nord. La Bressola, “arrelada al país i oberta al món”, és una escola moderna i en català, que practica la immersió lingüística en totes les activitats, incloent-hi el pati, perqué, va dir Pere Le Bihan, “qui perd el pati perd el futur”.

La Bressola utilitza una metodologia basada en la responsabilització dels alumnes, que al seu torn ensenyen als alumnes més petits i els ajuden. Malgrat els bons resultats escolars, va dir Le Bihan, és que “actualment tenim menys suport que el bretò i l’occità”. El problema principal, segons Le Bihan, director general del grup, són les retallades de programes socials i educatius de l’Estat francèsn i de la Generalitat, així com les dificultats pressupostàries dels ajuntaments de la zona, dels quals 170 estan adherits al projecte. Per tot això, “les diferents potes econòmiques de la recuperació del català trontollen, de manera que estem preparant el curs vinent sense conèixer encara quins seran els nostres recursos pressupostaris”. A més de les raons econòmiques, “que són comprensibles en l’actual context, tenim en contra nostra que a alguns polítics francesos els espanta que el català pugui tornar a ser la llengua vehicular del país”, va assenyalar Le Bihan. Un altre factor que juga en contra de l’ensenyament de la llengua pròpia de la Catalunya Nord, considera el responsable de la Bressola, és l’ascens del nacionalisme francès del Front Nacional, un partit que pot tenir el suport d’un 20% a un 30% dels francesos. Això fa que una part de les propostes del nacionalisme més extrem siguin adoptades pels partits majoritaris. En la intervenció davant dels socis de l’Ateneu Barcelonès, es varen detallar altres iniciatives del grup, especialment els convenis amb diferents centres universitaris i iniciatives com musiquetes.cat. També varen demanar el suport de la societat civil i la participació en l‘Associació d’Amics de la Bressola.

La Bressola prepara la propera Bressolada, que es farà el dia 28 d’aquest mes a Perpinyà.

Anuncis