Etiquetes

, , , , ,

“L’enginyer Cordà em va acollir de seguida amb una efusió exagerada, tractant-me d’igual a igual, no només pel que fa a prestigi social i jeràrquic (el que ja era una posició prou difícil de mantenir) si no sobretot com el seu igual quan a competència i interés pels problemes que atenyien l’Ens i la revista La Purificació. Jo per ésser franc, creia que tot era una camama d’aquestes que s’expliquen fent l’ullet, i que havia acceptat aquesta feina per tal de tenir-ne una, ara havia de representar el paper de qui en tota la seva vida no havia pensat en altre cosa. (…)   Tot en ell, les paraules, l’aspecte exterior –duia un vestit gris impecable, una camisa d’una blancor perfecta– els gestos –movia una mà amb la cigarreta– respirava eficiència, facilitat, optimisme, despreocupació. Em va ensenyar els números de La Purificació que havíen sortit fins aleshores, a cura d’ell (que n’era el director) i el cap de premsa de l’Ens, el doctor Avandero, (me’l va presentar, era un d’aquests tipus que parlen com si el que diuen fos talment mecanografiat). Eren pocs números, bastants eixuts, i es veia que no estaven fets per gent de l’ofici. Amb les poques coses que sabia sobre la fabricació de diaris, vaig trobar la manera de dir-los –sense fer crítiques, per suposat- com ho faria jo, les modificacions tècniques que introduïria. Vaig adoptar sense voler el mateix to pràctic, de seguretat sobre els propis resultats; i vaig advertir amb satisfacció que ens entendríem.

Amb satisfacció, perquè quan més eficient i optimista em mostrava més pensava en aquella mísera habitació llogada, en els carrers depriments, en la impressió d’estar rovellat i enganxifós que sentia, en el fet que no m’importés res de res i em semblava que el meu era un joc de mans, que estava fent pols, davant dels ulls de l’enginyer Cordà i del doctor Avandero, tota la seva eficiència tècnica-industrial, i ells no se n’adonaven i Cordà assentia amb gran entusiasme (…) i mentrestant seguíem somrient, somrient d’acord, complaguts, dient: “Oh, sí, un congrés interessant! Oh, sí, un bon treball!”, però jo me n’adonava que l’enginyer es sentia cada cop més nerviós i insegur, i no aconseguia mantenir la meva mirada triomfant i desesperançada, perquè tot era efectivament com jo pensava”.

El núvol d’smog
Italo Calvino, 1958.

Aquest text és una traducció en estat alfa de La nuvola di smog, Aquí hi ha una ressenya en castellà d’aquest comte de l’escriptor italià. La foto és meva. La vaig fer a la Mina Canta (Mina Negrín), de La Vajol (Girona).

Anuncis