Etiquetes

, , , , , , , , ,

També és de Marata, però no és la imatge que vermelleja. Més aviat blaveja.

Aquesta, de Marata, del passat febrer, tampoc.

Un cop més vaig necesitar més paraules del compte per descriure el cel que estava veient a Marata.  L’àvia Teresa va aixecar el cap  i ho va sintetitzar:  vermelleja.

Sovint, quan el Sol es retira, els núvols que arriben del Montseny reflecteixen la seva llum amb diverses graduacions de colors.  Immers en aquesta contrada del Vallès Oriental, que no és la meva de neixement,  jo,  pagès aficionat, retrato aquestes imatges  amb la càmara, conscient que el resultat no retindrà mai la riquesa que  percep la mirada directa d’un ull humà.  I per parlar de les postes de Sol, com per descriure les eines i les feines i totes les coses que formen part de la vida tradicional en aquesta activitat, em manca precissió en el llengüatge. L’àvia Teresa, en canvi, coneix la paraula senzilla, alhora que justa i els seus comentaris admiren per la idoneïtat i concissió del mots. Ha heredat, prou que es veu, un vocabulari construït per generacions i generacions de pagesos que han treballat dur, sempre observant atentament l’entorn. És el camp de Marata, un paisatge que encara conserva el seu encís,  però que està amenaçat per  les excavadores del IV Cinturó, que ja es perfila. Vermelleja sí, però… a qui l’importa?

Anuncis