Etiquetes

, , , , , ,

Les plantes, un cop plantades a terra, creixen ràpidament.

I finalment, les tomaqueres plantades, ara sí, a l’hort. Els tubs del costat són provissionals. Els tenia a mà i els he fet servir per marcar el terreny. Ja els treuré. La tercera foto ja és a mitjants de maig. La planta ja té molt bon aspecte.Els planters de casa van una mica endarrerits. A mitjans de març -una mica tard amb aquest clima- vaig sembrar les llavors de pesolera i de tomaquera. Vaig seguir el consell de l’àvia Teresa, cuidant que les  llavors sembrades tinguessin sempre força humitat. I com que els primers dies de març va nevar i glaçar, vaig protegir el planter del fred i el vent cubrint-lo amb uns vidres. Ara, a finals d’abril, ja han crescut les  plàntules, i  aquests dies estem plantant a l’hort i algunes, de prova, en vells bidons.

Les tomaqueres s’han de treure del recipient amb molta cur perque no es separin del pa de terra, i es van plantant una a una a l’hort, conservant la distància que recomana el subministrador (el meu ofici em traiciona: anava a dir el fabricant) de la llavor, que sol ser d’uns 40 x 60 centímetres en el cas de les tomaqueres, que necessiten força espai.

Prèviament hem preparat bé la terra. Normalment es fa amb motocultor, perque és un treball molt pesat, sobre tot, si l’hort feia anys que no es feia servir com és aqui el cas. Jo ho he fet a mà pel procediment tradicional, és a dir, fangant  la terra i trencant els terrosos amb la fanga, treient les males herbes i després pasant les arpelles, fins que la terra ha quedat prou fina.

Després  l’he barrejat amb una mica de fems de conill, gallines i restes sobreres de l’hort. És un exercici dur però saludable sempre que el vagis fent amb mesura i prudència. Si tot va bé, haurà valgut la pena. De moment, puc dir que aquesta primera part ha estat un èxit. I he après que un no planta tomàquets ni pesols –com jo deia erròniament–  quan el que fa es sembrar les llavors de les tomaqueres i les pesoleres.

Anuncis