Etiquetes

, , ,

Aquest matí, la Maria ha sortit a collir espàrrrecs i n’ha trobat un bon grapat.

Els espàrrecs silvestres  (asparagus acutifolius) creixen als marges i els boscos, tant a l’ombra com a llocs ben il.luminats, encara que si no els toca el sol triguen més a sortir. Es cullen ara, a la primavera, i són comestibles, però cal no collir els espigats perque el seu tronc resulta massa dur per menjar (els espigats són els que ja tenen ramificacions). Amb aquests espàrrecs silvestres es preparen generalment truites –boníssimes- i hi ha qui en fa sopes, encara que això darrer és molt entretingut: l’espàrrec silvestre és molt fibrós i cal colar-lo varies vegades perque no quedin fils. La millor manera de coure’ls per fer truita és fer-los lentament amb una paella i a foc molt lent perque si es bullen, queden molt aigualits.

Cal no confondre aquests espàrrecs de bosc amb els conreats (Asparagus officinalis) ni amb la planta de l’asparagus plumosos ni amb cap altre de les múltiples varietats de l’esparraguera.

Advertisements