Etiquetes

, , ,

marata20100304_la_nata_B

Nata, la cabreta mare i companya (Déu n'hi do) d'en Felip, el boc,

Hola, sóc la Nata i sóc molt desconfiada. No em deixo agafar i faig el ronsa tot el que puc a l’hora de sortir de l’estable. Però la veritat és que m’agrada molt que em treguin per anar al camp a pastorar. I pel camí aprofito per mastegar unes quantes fulles de nesprer. A més, quan els humans es descuiden també em cruspeixo els brots verds que acaben de plantar. La cara de pomes agres que fan quan ho descobreixen! 

En qüestió d’amors sóc bastant laxa. Ara m’ho faig amb en Felip, un boc que és fill meu i que des que va morir la seva companya és també el meu amant. De fet, és una mica llauna perquè sempre va afamat i no en té mai prou.

El que no m’agrada gens és l’Asca, la gossa de la casa, que quan està deslligada ve a emprenyar-me. I és que la vida d’una cabra quan és mare de família no és gens fàcil. Sort que sovint els animals de dues potes que controlen (que creuen que controlen) la casa tenen el detall de donar-me una barreta de pa sec!

Anuncis