“L’ecologia de l’acció té com a primer principi que qualsevol acció, un cop feta, entra en un joc d’interaccions i de retroaccions, en el medi on s’efectua, que poden desviar-la dels seus objectius i, fins i tot, portar-la a un resultat contrari del previst.” “El segon principi de l’ecologia de l’acció diu que les conseqüències últimes de l’acció són imprevisibles” “Una estratègia no és el mateix que un plà, encara que pugui tenir elements planificats. El pla és la determinació a priori d’una seqüéncia d’accions de cara a un objectiu. El pla és eficaç en condicions exteriors estables, que es poden determinar amb certesa. Però les pertorbacions més petites d’aquestes condicions en fan malbé l’execució i l’aturen. L’estratègia s’estableix de cara a un objectiu, com el pla; però l’estratègia establirà hipòtesi d’acció i en triarà una, segons el que sàpiga d’un entorn incert. L’estratègia busca constantment aplegar informació, verificar-la i modificar l’acció d’acord amb la informació recollida i els imprevistos que es troben pel camí. Tot el nostre ensenyament tendeix a planificar, mentre que la vida ens demana estratègia i, si pot ser, serendipisme i art. Per prepararnos per als temps d’incertesa, caldrà dur a terme un veritable capgirament de perspectiva.

Tenir el cap clar. Per organizatr els coneixments i aprendre a viure. Edgar Morin. Edicions La Campana, 2001.

Anuncis