Etiquetes

, , , , , ,


De com La maja desnuda, La Venus del espejo i una sufragista amb molt caràcter es citen per casualitat en un post sobre una tesi de doctorat dels nostres dies.

“També inclouríem en aquest apartat, el cas de la sufragista anglesa, Mary Richardson, que en 1914 a la National Gallery de Londres, va clavar set ganivetades al quadre de “La Maja desnuda” de Velázquez protestant per l’exhibició del nu femení (Kean 1998: 475-493). Doncs no.

En la interessant tesi del jove però ja prolífic doctor Jordi Campillo i Quintana, L’espoli del patrimoni arqueològic i històric-artístic: l’alt Pirineu català al segle XX, que conté aquest paràgraf (pàg. 71) hi ha alguna errada. La pintura que la senyora Richardson –nascuda canadenca– va estossinar amb una destral de carnisser a la primavera d’aquell terrible any de 1914 es de Velázquez, sí, però es tracta de La Venus del espejo, pintada per l’artista sevillà a la meitad del segle XVII. La Maja desnuda, no cal dir-ho, és de Goya.

L’errada no afecta al sentit general de l’obra però, sigui quin sigui el seu origen, el cas és que ha fet fortuna entre aquests tipus de fonts que des del punt de vista de la fiabilitat semblen estar sempre en boles. Però no patiu; a la Wikipèdia anglesa ho expliquen prou bé. I l’enciclopèdia lliure espanyola cita aquesta declaració de la Richardson: «He intentado destruir la pintura de la más bella mujer en la historia de la mitología como una protesta contra el Gobierno por destruir a la Sra. Pankhurst, quien es la persona más hermosa de la historia moderna.» Em trec el barret.

Anuncis