escola_de_la_merce_01.gif

La Mercé va anar a l’Escola Nacional, a l’edifici del cuartel de Puigcerdà. A la Vila també hi havia un col.legi de pagament, el de les monges, a sota de l’actual Hotel Rita. Però, diu la Mercé, “els que no podien pagar els mestres, els de la pobretalla, anàvem a l’Escola Nacional, que era de franc”. Allà s´hi aprenia una mica de tot, de llegir, de sumar i restar, i de doctrina catòlica, i sempre en castellà, fins i tot les cançons. Això era abans de la República perque, recorda la Mercé, “la República no prohibia pas el català”.
Quan avui llegim un dels seus llibres escolars que encara conserva, i que els germans es pasaven els uns al altres, ens ve al cap que els que escrivien el material didàctic prenien als nens per idiotes. Els feien aprendre aquells escrit d’una cursileria inimaginable, que ben poc tenien a veure amb les seves experiències personals, com si fosssin papagais.

ninos_sed_dociles_01-copia.gif

Apreciada Mamá: Hoy que la Iglesia celebra la fiesta de su Santísima Patrona, considero la alegría que embargará su corazón al recibir, en este dia y de mi procedencia, una labor que ha de gustarle seguramente. En ella llevo invertidas muchas vigilias, y gracias al estímulo que siempre me ocasiona la proximidad de su santo, he podido tenerla concluida para tan señalada fiesta (…)

D’aquestes “labores” que parla el Manuscrito Metódico de A Bori y Fontestá, un dels llibres que va heretar de les seves germanes grans, la Mercé no en va saber fer mai. Com a tantes altres llars de la Cerdanya, a Cal Gitanet de Puigcerdà el que més s’hi assemblava eren les llavors de las plantes de l’hort, que ella sabia recollir, assecar i plantar acuradament. Però la Mercé l’hi treu importància. “El poc que apreníen oblidàven ràpid, tant aviat com sortíen a jugar, assegura”.
Tanmateix, de llegir no s’en va oblidar mai. “Ja de petita, llegia qualsevol paper que trobava, encara que no entenia el seu significat”. Amb els anys, la Mercé va llegir molt i de tot, especialment les novel.les de l’Agata Christie, una de les seves autores preferides.
Amb els anys, aquesta tirada de la Mercé cap a la lectura va beneficiar els seus nebots, que a finals del 50 i principis dels 60 veien com la tieta feina mans i mànigues per estalviar uns ralets i poder comprar-los cada setmana els fantàstics números de El Principe Valiente, Flash Gordon i, sobre tot, El hombre Enmascarado.
La resta de germans Meya Toses no van patir això que alguna veïna envejosa en deia “el vici de la lectura”, una garsa que segurament considerava que la tele era pel contrari una virtut. Però la Mercé va ser la germana que més temps va anar a l’escola, desde els set anys fins que va esclatar la guerra, i de 9 a 12 i de 15 a 18, que això de l’horari escolar no ha variat gaire, a l’inrevès que tantes altres coses. Els germans i germanes de la Mercé van anar tots a l’escola, llevat del Meragildo, que com que era el germá gran va haver d’ajudar a casa desde ben petit i no hi va poder anar-hi mai.
Les professores eren totes tres castellanes i de feina no els en faltava, perque s’havien de fer càrrec d’un bon grapat de mainada. Les clases dels nens es feien sempre a la planta baixa i les nenes al primer pis, rigurosament separats, és clar. A l’estiu, tots agafaven el berenar i sortien d’excursio. No massa lluny, només a llocs com Rigolissa, però a elles les hi feia molta il.lusió perque podien correr i jugar. “Llavors no erem tan adelantats com ara. Arrivàbem als dotze anys i encara jugàvem com nenes, perque no teníem pas cap malícia”.
De les tres professores, la Mercé s’en recorda especialmente de la senyoreta Adelaida, una jove que estava casada amb un metge, el doctor Pomar, que vivia a Puigcerdà, al mig del carrer Major, damunt de Cal Barato. “Era bona dona i no ens pegava mai, encara que quan la feiem emprènyer o no feiem cas a la lliçó ens fotia algun que altre crit”. A la Mercé l’havien castigat algun cop, per exemple per barallar-se amb alguna companya, a estar-se de cara a la paret i algun cop també agenollada. “Premis no en donaven, ni a mí ni a cap altre nena. Ens feien formar devant de la pissarra i escriure i, si feiem bé el dictat, ens posàven bona nota. Si no, feien passar devant teu les nenes que ho sabien fer millor”.
-Qué deien els pares si treieu males notes. S’emprenyaven?
-Pots comptar! La mare no sabia ni llegir ni escriure. El pare sí, però tenia altres coses més urgents per fer.


Anuncis