vella_camioneta_can_palau_01.jpgA casa, en acabar la guerra havien quedat a la ruïna i a més, els tiets, que estaven al front, no els van pas deixar tornar de seguida a casa. Ja de fet, abans de la guerra, per ajudar a l’economia familiar, a casa es treballava sempre en un o altre hort. Un d’aquests horts estava al Prat de Pallerols, al costat de Bourg Madame, i molt a prop del riu Segre. El Meragildo i el Joanet el van comprar abans de la guerra a un pagès de Puigcerdà. Llavors la terra anava molt barata. Allà s’hi feien trumfes i ufals. El tiet Eugeni ja en tenia un tros al costat. L’ufals es carregava amb les forquetes a la camioneta (la de la foto) i es duia a assecar sota el llosat de Can Gitanet, la casa del carrer Miquel Barnades. Desprès, grapat a grapat es duia als cavalls, que se le menjaven del sac que els penjaven del coll i aixi podiem seguir el cami sense deturar-se.
Un altre hort, més a prop del cementiri, era conegut com l’hort de Cal Matatam, una familia de Puigcerdà que tenia una botiga al centre del poble (al carrer de Cal Catefau). Abans de la guerra, els de Can Matatam ens van arrendar un troç de l’hort, pero abans de morir, ens van regalar el terreny. Allà s’hi feien cols, trumfes, enciams, tomàquets, dàlies, porcs, conills… Poc però de tot. Quan sortia mongetes tendres, dons la duïem a Cal Jep a que la venguèssin, una mica més cara de que ens la compràvem, és clar. En Palau, que tenia la botiga de colonials, i era el germà del forner, va acabar comprant l’hort, que ara està edificat, com gairebé tot.
La Mercé ajudaba el seu pare a escampar el fems, a regar i plantar. Aquesta feina es combinava encara amb els treballs per altres. Per exemple, a finals de septembre la Mercé anava a embalar peres de Puigcerdà a l’hort del Tato, que era un fruiter amb botiga al carrer Major (ara hi ha una botiga d’esports), un home que tenia un troç de terra molt gran i enviava les peres als mercats de Barcelona. Això mateix passava amb les patates, quan era la temporada i calia collir.les.

L'hort de Cal Cucurú. Eugeni Meya Toses, amb boina, a l'esquerra i el seu germà Joan,  a la dreta, vestit amb la tipica granota de mecànic. Al mig, l'esposa d'aquest, Genoveva Lladó i Ollé.

El tiet Eugeni, un cop cassat, cuidava l’hort que h havia devant de Cal Cúcuru. Hi plantava trumfes, nabs, enciams, mongetes, maduixes i altres però l’hort destacava pels seus perers, que es podaven i sultaven sovint, i en donaven molta fruita. Aquest hort avui ja no existeix tampoc. En el seu cas degut a la construcció de la Ronda del Torreó, que ara pasa per sobre del que va ser l’hort. Per cert que a una de les parets de l’hort hi havia un refugi antiaeri.

Advertisements