tiet_isidro_01peg-copia.jpeg

Com era d’esperar, els germans Meya Toses no van guanyar cap medalla a la guerra, ni ho van intentar. De fet, el tiet Isidre va agafar-se un permis sense tenir-lo i, juntament amb un company seu, van marxar tranquil.lament a Puigcerdà. A la Collada de Tosses però, la Guàrdia Civil els va detenir. Al soldat que l’acompanyava, que festejava amb la filla d’un sargent de carrabiners, el varen alliberar.
A l’Isidre el van portar detingut a Puigcerdà, acusat de desertar. D’allà va anar a parar al castell de Montjuïc de Barcelona i malgrat algunes gestions d’un parell de delegats de la UGT de Puigcerdà, al.legant que el detingur tenia tres germans al front, s’hi va haver d’estar pres nou mesos. Si bé no van escoltar aqusetes raons, tampoc el van castigar més severament i finalment el van dur al cap de concentració del Vallès.
Amb l’entrada dels franquistes, el van alliberar i com que havia estat detingut pel govern de la República, els del Requetè de Puigcerdà el vàren afiliar, el van donar l’uniforme amb la boina roja i després va començar treballar de sereno a l’Ajuntament de Puigcerdà.
boina-dels-requetes.jpg
–L’Isidre era tant del Requetè com tu o com jo, diu la Mercé.
–De fet, afegeix, els seus germans se n’enfotien posant-li la boina roja sobre la tapa de la comuna, que era de fusta i també rodona. Això és clar, sempre d’amagat, perque els guanyadors de la guerra no s’estava de bromes. Quan l’Isidre Meya es va casar amb la Núria Gómez, el matrimoni se’n va anar a viure a Ripoll, a treballar a la fàbrica de filaturas Fisena de Ripoll. Llavors va ser denunciat per un veí, que per enveja l’acusava de haver sigut roig durant la República. Els del Requeté de Puigcerdà ho van desmentir i el fals denunciant va estar a punt d’acabar ell mateix a la presó.

El tiet Eugeni va anar a parar a Guadalajara, al front de Madrid, el tiet Meragildo a l’Ebre, i el tiet Joanet de xòfer amb un vehicle d’un militar destacat. Quan va acabar la guerra, els nacionals van tornar a reclutar a l’Eugeni, ara al servei de l’exèrcit de Franco, de manera que el seu perìode militar va durar més de cinc anys.

tiet_meragildo_i_un_amic_01-copia.jpeg

El tiet Meragildo, quan va acabar la guerra, va passar la frontera amb la seva columna i va acabar en un camp de concentració de l’Ariege. L’oncle de Salses el va ara a buscar. Aquest home s’havia casat amb la Matilde Tosas i Bordanova, una dels vuit germans de la meva mare Margarida. I per cert, una de les seves dues filles, la Mimi, era intèrpret de rus i volia marxar a treballar a l’Embaixada francesa a Moscou. Com que els pares no la van deixar marxar de cap manera es va fer mestre a Salses.
El Meragildo va estar a Salses un any, ajudant a conrear les vinyes i l’hort dels oncles i passat aquest temps va voler tornar a Puigcerdà i els oncles el van dur a la frontera. Un cop a la banda espanyola, els militars franquistes el van reenviar a un batalló de treballadors a Larache,un ciutat del Marroc, que llavors era un protectorat espanyol.
Els pares es van enterar i varen anar a buscar un aval als personatges de Puigcerdà que havien quedat amos de la situació amb l’entrada del nacionals. Ells van certificar que en Meragildo era un “treballador seriós, que no havia fet mai mal a ningú”. Però aquests certificats no el van salvar de possar tot un any a Larache.
meragildo_de_soldat.gif
En total, el tiet Meragildo va fer tres serveis militars. El primer a l’any 1934, en un regiment que va participar a les ordres del general Batet contra l’aixecament catalanista d’en Francesc Macià. Després va fer la guerra al servei de la República Espanyola, del 1936 al 1939. I a l’any 41 tornava a Larache, ara castigat pels franquistes per haver obeït les ordres del govern de la República. És a dir, que va estar més de set anys de soldat, sempre sense cobrar i encara castigat per haver respectat la llei vingent.
–I encara li havien de enviar menjar nosaltres, afegeix la Mercé.

Advertisements