Les dos noies grans se’n van anar a servir quan jo tenia set o vui anys, ja abans de la República. La Conxita se’n va anar directamenta servir a casa del Mateu, un gran empresari del ferro i que després de la guerra, i degut a la seva amistat amb el general Franco, arribaria a ser alcalde de Barcelona. Ja va marxar directament, recomanada per la tia Merce, a qui li deiem la tia del pernil perque van acabar posant una tocineria al carrer Montcada, cantonada al pàseig del Born, tocant a l’esglessia de Santa Maria del Mar de Barcelona. El seu marit era de Can Paves, de Bellver de Cerdanya.
ensacant_trumfes_b.jpg
L’Angeleta s’en va anar a servir a una casa del carrer Muntaner i es va acabar casant amb l’Arsenio Urrea, i són els pares de l’Arseni Urrea Meya, el meu nebot. El marit de l’Angeleta era el germà del Tío Antonio, que ja s’havia casat amb la Isabel Tosas i Bordanova, que de petita havia sortit de Montellà per anar a Barcelona, a casa d’una germana de la seva mare (la NNN, de Cal Pasarico), que estava casada amb el Quiquet i no tenien fills. El Tío Antonio i la Isabel van arribar a ser el matrimoni més vell d’Espanya, amb 80 anys de casats i més de cent anys cadascun. Van tenir una nena, la Montserrat, que vivia a la Barceloneta i que a la vegada va tenir dos nenes.

avia_de_montella_i_el_seu_marit_b1.jpg

Mentrestant els nois també es van posar a treballar de valent. A les quatre del matí treien el carros del porxo que hi havia darrera del cuartel, on ara hi ha el supermercat Caprabo. Allà s’hi guardaven els cavalls i les egues, els tres carros petits de la casa, que tenien un volquet que servia per anar a buscar sorra i carbó. Quan anaven a buscar carbó a les mines de Das, en Meregildo i l’Eugeni duien un carro cadascú i el tercer carro el portava en Salvador, el mosso de la casa. Un cop carregats, els carros de lignit es portaven a les carboneries, a les fàbriques i als particulars.
L’empresa de transports del Meya també tenia tres carros més grossos, que s’utilitzaven principalment per anar al bosc de Saltegat a cercar llenya per a la serradora. Com que les càrregues de pins eran menys compactes que les de carbó i sorra pesaven menys i els cavalls podien portar més embalum. D’aqui que es fessin servir els carros més grans.

Anuncis