En Joan Meya, l’avi de la Mercé, era de Cal Gitano de Soriguerola i es va casar amb la Maria Angels Grau, natural de Llívia. Els de Can Gitano de Soriguerola eren pagesos i tractants de bestiar, especialment de cavalls. Com que en aquest ofici era pràcticament obligat negociar sovint amb gitanos –i sembla que els Meya eren tan hàbils en l’ofici com aquests darrers–, aviat es van guanyar el seu malnom. Després, quan l’avi Joan Meya va emigrar a Puigcerdà, la seva casa va heretar-lo encara que amb el diminutiu de Cal Gitanet.
Ben aviat, l’avi Joan i l’àvia Maria Àngels van fer-se fer una casa al carrer Miquel Barnades, cantonada Provença (després de la guerra aquest carrer es va anomenar Ramon Cosp). Era un edifici de tres plantes, on actualment hi ha l’Hostal Cerdanya, que es va incendiar abans de ser acabat. La companyia d’assegurances va al.legar que l’incendi va ser provocat i no va voler pagar ni cinc cèntims i la consegüent manca de diners de la familia va interrompre les obres abans del seu final. Anys a venir, aquest aspecte a mig fer del pis superior (el tercer, que feia de paller); de les falses; del celler i d’altres parts de la casa, l’hi donava una màgia especial, que disparava les fantasies de la mainada de la tercera generació dels Meya.
avi_esteve_meya_grau-copia.jpeg
Tornem però a aquells anys de principis del segle XX. El negoci de transports de carro dels avis, que van iniciar a l’arribar a Puigcerdà, anava tirant gràcies a un gran sacrifici personal. La tasca era dura: carregar carbó, llenya, sorra i calç quan calia, també escombraries i fins i tot, portar al cementiri als difunts quan n’hi havia. Mentrestant, la casa del carrer Miquel Barnades es va anar omplint de mainada.
El matrimoni de l’avi Joan Meya i la Maria Angels Grau va tenir primer una noia, que s’en va anar ja casada a viure cap a Perpinyà. Després va arribar l’Estevet, el pare de la Mercé; a continuació l’oncle Jepetó, que no es va casar mai i va viure i treballar sempre al costat del seu germà.
–Era el que més estimaven, perque tot i que bevia i la seva vida era un xic trista, era molt bona persona, diu la Mercé. Després van tenir encara una altre noia, que era coixa i la tenien com si fos un fregall. Però aquella ventafocs de la casa, un dia se’n va anar i, com si s’hagués mort, mai més s’en va saber d’ella, afegeix la Mercé.
margarida_meya_bordanova_01.gif
Amb el temps, l’Estevet, un del fills del matrimoni es va enamorar d’una noia, la Margarida Toses i Bordanova, de Cal Pasaricu de Montellà de Cadí. La va conèixer treballant a Cal Sant Parí, una de les tres fábriques que llavors hi havia a Puigcerdà, que ocupava més de 100 persones. Cada dues setmanes, la Margarida Toses i una colla de companyies s’en tornaven a peu a casa seva. Marxàven pel camí de Bolvir, passant per Ger i fins arribar a Montellà. Desprès, a migdia del diumenge, tornaven a la fàbrica de la mateixa manera. Pel cami s’anaven afegint a la filera de caminants les noies i els nois de la comarca que tenien cura dels telers a les fàbriques.
Això de que la seva futura jove fos una obrera no va agradar gens a la mare del seu marit, coneguda com la vella Gitana, la padrina de la Mercé Meya, que ja s’havia afanyat a triar pel seu fill Esteve una pubilla que tenia un mas i algunes terres. Tanmateix, l‘Esteve Meya Grau va decidir casar-se amb amb la Margarida, desobediència que la vella Gitana no va perdonar mai.
–Era una dona de armas tomar, diu la Mercé, que no va arribar a conéixer el seu avi Joan, que ja era mort quan ella va nèixer, però que sí va conviure amb l’àvia Maria Àngels, que va morir als 70 anys a la casa del carrer Miquel Barnades i va ser enterrada a Puigcerdà.
¿Perqué gairebé no hi ha fotografies ni records d’aquests avantpassats? –Era gent especialment estalviadora, molt pencaire i sòbria, gens amant de les despeses, i potser per això no s’en feien de fotografies, –contesta la Mercé.
Amb el temps, la casa del carrer Miquel Barnades s’ompliria d’una nova generació. L’Esteve Meya i Grau i la Margarida Toses i Bordanova varen tenir set fills: l’Angeleta, el Meragildo, la Conxita, l’Eugeni, l’Isidre, el Joanet i la Mercé.
ajuntament_de-puigcerda.jpg
I al seu torn, també a aquests els va tocar empènyer l’economia familiar desde ben joves.

Anuncis