El Cantor del Ribagorça

Etiquetes

, , , ,

No sé qui és, ni on va néixer, encara que molt probablement era un veí meu. Firma com a Cantor de Ribagorça, un nom clarament inspirat en la tradició decimonònica dels poetes catalans amb seudònim fluvial, com Lo Gayté del Llobregat (Joaquim Rubió y Ors); Lo timbaler del Besós (Eusebi Pascual); Lo Tamboriner del Fluvià (Pau Estorch i Siqués) i tants altres. Continua llegint

Cementiri de Montjuïc

Etiquetes

, , , , , , ,

Pobres, molt pobres, rics, i molt rics. Famílies amb sentit de l’humor o no, nissagues de patricis i líders visionaris, resignats i optimistes, gent amb bon i mal gust, cognoms d’arreu de Catalunya primer, de la península després, i d’arreu del món ara. Tècniques de desapariciò dels cossos més ràpides i recordatoris virtuals… El cementiri de Montjuïc és un bon reflex de la ciutat, només que el passat hi té més protagonisme. O en tenia, perque el present s’hi està fent lloc molt ràpidament. La primavera és un bon moment per visitar-lo, abans que ens hi portin.

La Collada de Toses: jo de vosaltres m’afanyaria.

Etiquetes

, , , , ,

La majoria de vehicles que van i venen de la Cerdanya i comarques properes del Pirineu solen utilitzar la ruta que passa pel túnel del Cadí. Aquest pas subterrani entre muntanyes va comportar grans avantatges pel turisme i els serveis, segons coincideixen en assegurar les diferents autoritats corresponents. Posiblement tenen raó i més quan l’Estat espanyol segueix entestat en fer del nostre tren el més lent i ineficient d’Europa. La qüestió és que ara poca gent utilitza la carretera de la Collada.
Continua llegint

2017. Vigília de reis al barri Gòtic de Barcelona.

Etiquetes

, , , , ,

Un altre nadal, un altre any. Per cadascun de nosaltres, també pel meu barri, el Gòtic, que des de desembre i fins les dues primeres setmanes de gener, rep un increïble allau diari de compradors. Aquest vespre, vigília de reis, he sortit a grabar la darrera gent que desfila pels nostres carrers, els compradors que entren a les noves botigues de les grans cadenes comercials. Continua llegint

Retratar-se al carrer de n’Eroles

Etiquetes

, , , , , , ,

moline_y_albareda_mariano_de_delos_b 

Paral.lel a les Rambles, i fent cantonada amb els de Boqueria i Ferran s’amaga, com avergonyit, el carrer de n’Aroles. Petit i estret, és un dels tants indrets de Ciutat Vella que han evolucionat en un parell de dècades de la utopia del “volem un barri digne” a la distopia del top ten dels apartaments turístics. Encara que poc conegut té, és clar, el seu passat. Com quan hi havia el prestigiós i car  estudi de fotografia  Moliné y Albareda. A mitjants del segle XIX, i després d’exposar obra al carrer Duc de la Victòria (ara carrer del Duc), un jove pintor barceloní va arribar a la conclussió que si bé la fotografia no era pròpiament un art, no era menyspreable el seu valor alimentici. Es diu Manuel Moliné i Muns, i té un cunyat amb inquietuds, Ramón Albareda, amb qui s’associa. Aquest s’encarregarà de fer les fotografies, mentre que en Manuel ho farà amb la part més artística, que aleshores era la il.luminació. El 1856 ja els veiem instal.lats al número 16 del carrer de n’Eroles. Tot això, i més detallat, es pot llegir a la Viquipèdia. Però, qui és el personatge retratat en aquesta imatge feta en el seu estudi? Continua llegint