Comentaris per Cal Gitanet

Comentari de Joan Ramón Pubill a Els orígens de Cal Gitanet

Joan Ramón Pubill — Tue, 30 Jun 2009 20:28:20 +0000

M’ha agradat molt llegir els escrits,part de la meva familia i jo hem estat bombers amb el Meregildo, i recordo moltas de las historias que expliqueu. El Sr. de les medalles era “El Carolí”. Salutacions

Comentari de Joan Tosas Rius a Els orígens de Cal Gitanet

Joan Tosas Rius — Tue, 31 Mar 2009 09:43:40 +0000

Hola soc en Joan Tosas i Rius d’Olesa de Montserrat i estic intentant reunir a tots els Tosas,Toses i Tossas que hi han a Catalunya i a la resta del món per fer un gran arbre genealogic i trobar familiars en comu, per aixó agrairia es posses en contacte amb mi per tal de si es del seu interes col·laborar amb aquest repte aportant informació dels Tosas de Puigcerdà o Montellà.
Agraït per endevant
Joan Tosas i Rius

Comentari de mercè a Els orígens de Cal Gitanet

mercè — Fri, 06 Mar 2009 19:14:08 +0000

m’ha agradat molt descubrir aquesta pàgina, n’he llegit un tros i m’ha agradat, però em sembla que el senuor de les medalles no es deia carlí em sembla que li deien “Carola”

Comentari de montserrat rivera a El “puela” substitueix la llar de foc

montserrat rivera — Thu, 05 Feb 2009 12:14:58 +0000

Bon día,

A mi tambe m’agradaria moltissim trobar un puela (nosaltres també l’anomenavem en masculí), de fet fa temps que el busco, el meu interes ve de que desque tenía 2 anys estiueijo a la cerdanya i a ca la tia n’hi havia un, sempre em va agradar, per aixo ara que tinc una casa on hi podría encaixar m’agradaria tenir-ne un.
Gràcies

Comentari de calgitanet a El “puela” substitueix la llar de foc

calgitanet — Sat, 18 Oct 2008 20:55:48 +0000

Hola Carme. Impossible no hi ha gairebé res. Veig que parles de LA puela, a casa en deien EL puela. Jo n’he vist en un restaurant de Barcelona, el tenen a la porta, com a decoració. També n’he vist a algun refugi de muntanya (a Núria, ja fa molts anys), i sé que encara en corren. Si en sé d’algun que estigui disponible, t’ho farè saber. Per cert, d’on et ve aquest interès?

Comentari de calgitanet a La guerra

calgitanet — Sat, 18 Oct 2008 17:11:59 +0000

Jo no he escrit gairebé res. En tot cas he mecanografiat les cintes gravades amb converses amb la Mercé Meya i Toses, la teva tía àvia. No tinc una vida familiar molt intensa i tal vegada per això no saps que sóc cusí del teu pare. De nens ell i jo havíem jugat plegats a Puigcerdà, i encara recordo quan, més endavant, el teu vell tocava (és una manera de dir-ho) en un garatge La Dansa del Foc, en una versió de Los Relámpagos que llavors estava de moda. Però això ja era a la década dels 60, a Ripoll, i el que realment triomfaven eren uns espantosos pantalons i jaquetes amb dibuixos de pota de gall, de coro blanc i negre. Uff!
Després, pràcticament només l’he vist en un parell d’enterraments, quan jo encara anava a aquest tipus de cerimònies.
El teu pare es podia atrevir amb la Dansa del Foc però enviar una carta era una tasca que el depassava. Amb això anem empatats, perque ni jo conec la seva descendència ni ell la meva. Fins ara he vist que estudies a Bangkok i que tens un blog. M’ho va dir en Joan Mateu, de Puigcerdà.
Del teu avi en sé alguna cosa més que no s’explica al blog de Cal Gitanet: un cop, als anys 50, és va calar foc a la xemeneia del casalot de Miquel Barnades. L’esteve Meya i Tosas, de l’ensurt va agafar d’una revolada un sac de sorra que hi havia al graner de la planta baixa, se’l va posar a l’esquena i va pujar rabent escales amunt, fins el llosat, i va abocar la sorra xemeneia endins, apagant l’incendi.
Doncs bé, el sac de sorra pesava 100 kilos.

Comentari de Carme Corominas a El “puela” substitueix la llar de foc

Carme Corominas — Wed, 15 Oct 2008 17:22:19 +0000

M´agradaria poguer aconseguir una puela; ja sé que és molt difícil (per no dir impossible), però algú em podria dir a on mirar de trobarla? Em faria molt feliç. Gràcies

Comentari de Roser Bombardó a Els orígens de Cal Gitanet

Roser Bombardó — Tue, 09 Sep 2008 08:25:00 +0000

Hola,

Sóc de Montellà de Cadí i m’ha fet molta gràcia conèixer a través d’una web una casa que suposo que avui dia com a tal ja no existeix, Cal Pasaricu, m’equivoco?
M’agradaria contactar amb algú de vosaltres.

Gràcies.

Comentari de jordi a La guerra

jordi — Sat, 30 Aug 2008 04:32:56 +0000

Hola,

No sé expresar l´emoció que sento en aquests moments. Em dic Jordi Meya, l´Isidre Meya va ser el meu avi, el marit de la Núria Gómez Valiente.
Recordo amb molta anyorança els estius que vaig passar a Puigcerdà a la casa de ¨Cal Cucuru amb els germans del meu avi, la tieta Mercè inclosa¨. Quan tenia vacances a l´escola, el meu avi em portava a Puigcerdà desde Ripoll amb el tren. Allà hi passava unes setmanes, dormia a casa del tiet Joanet i de vegades a Cal Cururu. Tinc imatges grabades a la memòria que mai se´m oblidaràn, el tiet Meragildo, el tiet Eugeni, la tieta Merçè… M´enrecordo perfectament de la gran col-lecció de llibres de l´Agatha Christie, de la vella cuina de fusta, del galliner, etc…
Sens dubte varen ser grans moments de la meva vida que guardo amb gran anyorança i estimació.

No sé qui ets, segurament ets familiar meu. Sius plau, posa´t en contacte amb mi perquè et voldria agraïr personalment el que has escrit en aquest blog. M´has fet sentir molt feliç quan he llegit cada paraula del que has escrit sota la visió dels ulls de la tieta Mercè de Cal Gitanet.

Jordi Meya.

Comentari de fred.cat - Estris d’altres temps a Ressenyes

fred.cat - Estris d’altres temps — Sat, 16 Feb 2008 23:44:02 +0000

[...] pastors, com ho proven molts testimonis, com el propi dibuix d’en Joaquim Carbonell, del llibre Eines i feines. La Vida a la Cerdanya a principis de segle. Una altre foto de l’esmentat llibre del CEC recull ens mostra la construcció a 1913 del refugi [...]