Propòsit

Octubre de 2008. La Mercé, a la residència de Puigcerdà

Aquest treball actualment en procès té el seu orígen en una sèrie d’entrevistes grabades amb la Mercé Meya i Tosas. També es basa en records personals dels seus nebots i amics, així com en documents relacionats amb els fets i les circumstàncies de la Cerdanya al segle XX. L’objectiu és que aquests testimonis ens ajudin una mica a recordar com era la vida quotidiana en aquesta part del Pirineu al llarg del segle XX.

Avui, gràcies al turisme, la comarca “meitat d’Espanya, meitat de França” s’ha convertit en un focus d’atracció de persones, treballadors i estiujeants, i el canvi des d’una economia basada en la pagesia a la dels serveis ha estat ràpid, radical i positiu. És clar que aquest progrès, com no podia ser d’altre manera, ha exigit un preu, especialment en les vessants de l’ecologia, de la pagesia, de la cultura i de la llengüa. Però l’existència humana al Pirineu mai va ser fàcil. Ho constaten des dels testimonis personals dels vells que la van conèixer fins als escriptors (com en Narcís Oller a la seva obra Pilar Prim), o els historiadors, com en Pierre Bonassie, que en el seu “Catalunya 1.000 anys enrera” detalla l’eixut patrimoni que llegaven els aristòcrates del país als seus hereus, ara fa d’això gairebé un mil.leni.

Per fugir d’unes perspectives que continuaven essent massa magres, milers de ceretans van marxar a finals del segle XIX i començament del XX dels masos, llogarrets i pobles de les seves muntanyes, emigrant a altres comarques o a la gran ciutat. La vida de la Mercé Meya i Tosas transcorre en una bona part encara en aquest context, marcat pel sacrifici personal, el treball dur, per l’emigració d’una part dels seus germans, per la guerra. en la que hi participaran els seus quatre germans varons, per la postguerra i per uns canvis socials ràpids i profuns, que sovint xocaven de front amb els principis que, pitjors o millors, els cerdans havíen fet seus desde temps immemorials.

Des d’aqui volem donar les gràcies a tots els qui ja sigui personalment o a través dels seus treballs, llibres, fotografies, vídeos i seus web, també hi han col.laborat i hi col.laboren. I, sobre tot, a la Mercé, aquesta puigcerdanenca nascuda a 1922 i que desgraciadament ja no está físicament entre nosaltres -ens va deixar a principis d’aquest any 2009- però que va destacar tant per la senzillesa como per la seva extraordinària capacitat de sacrifici i generositat. Ella va ser un exemple per tots els qui vam tenir la sort de conèixer-la i estimar-la i per això mai l’oblidarem.