Mentre els tiets estavan al front, Puigcerdà va quedar en poder del anarquistes. La Mercé no en guarda bon record.
–Ja de quan tenia 12 anys i encara jugava a nines, que vaig anar al primer miting, a la plaça de Cabrinetti. El que llavors vaig veure no em va agradar. Recordo un orador que parlava i cridava com un boig. Els anomenàvem els de la “flamarada”, una gent que feia veure als pobres ‘garses per perdius’. Però quan va esclatar la guerra, el Cojo de Màlaga, de la FAI, que havia treballat de rentaplats en un hotel, amb la seva camarilla de confiança i uns quants del poble –els xatos, els sanones– es van posar els jerseys vermells i negres i unes granotes i es van fer els amos del poble. En una ocasió van anar a buscar 21 persones del poble i les varen matar. Llavors, l’alcalde de Puigcerdà, en Catefau, pare del Catefau del forn, ja havia fugit a França.
Llavors va ser quan els de la FAI ens van colectivitzar els carros de la família. Però a casa sempre s’han respectat molt els animals i aquella gent en canvi els pegava i maltractava i això tornava boig al pare i no agradava gens a la resta de la familia.
Per recuperar el poder, el govern de la Generalitat de Catalunya va enviar a Puigcerdà una companyia de carrabiners. Els de la FAI es van fer forts i van resistir. Llavors, les forces de la Generalitat es van enretirar a Ribes. A la nit però, vàren tornar i van pendre Puigcerdà. De Lleida pujava un escamot de la FAI, que va voler pendre Bellver per la força i en el tiroteig va morir el Cojo de Málaga, que de nom es deia Martín. A Puigcerdà, les forces de la república van avisar a l’amo de l’asserredora que no s’hi atensés. Els carrabiners van anar a buscar a dos bessons de la FAI, que hi treballaven i varen tirar a matar i també van matar a un altre empleat, un home del Pont de Sant Martí, que no tenia res a veure amb els de la FAI ni estava embolicat amb res. Aixi es va acabar a 1937 el període anarquista de Puigcerdà.
