La obra Entre la revolución y la guerra, del militant anarquista Ramón Liarte, publicada en una col.lecció dirigida per Francisco Seguí, revela que hi havia gent dins de les própies files de l’anarquisme que discrepava dels mètodes del Cojo de Málaga. “Martín era “un anarquista intransigente ubicado en Francia, que había pasado la frontera, que oficiaba de dueño y señor con más poderes que un emperador de la antigua China. Hablaron con él y el virrey de la frontera decíales:
-En Madrid manda Largo Caballero, en Catalunya García Oliver, pero en Puigcerdà mando yo.
-Por lo que veo eres un virrey anarquista.
–Soy el ‘mandamás’; aquí no se hace más que lo que yo digo”.
Aquest diàleg que l’autor posa en boca dels seus companys i d’en Martín, apareix a la página 94 de l’esmentat llibre. “El ultra es partidario de las cosas hasta ser su enemigo”, reflexiona Liarte. Pero si aquí l’autor hi veu mer fanatisme, un terme que repeteix en altres parts del llibre, en un altre paràgraf significatiu opina que l’actuació d’altres partides sota la bandera de la CNT i la FAI era, al menys pel que fa a la part de la Seu d’Urgell, mer oportunisme personal.
Revolucionaris? idealistes? bandits? Una mica de cada? Esbrinar qué hi havia realment darrera d’aquell grup que comenadava el Cojo de Malaga i que va controolar Puigcerdà i una bona part de la Cerdanya, queda per més endavant.
