Comentaris a: La guerra http://calgitanet.wordpress.com/2007/02/12/la-guerra/ 85 anys de vida ceretana Tue, 30 Jun 2009 20:28:20 +0000 http://wordpress.com/ hourly 1 Per: calgitanet http://calgitanet.wordpress.com/2007/02/12/la-guerra/#comment-12 calgitanet Sat, 18 Oct 2008 17:11:59 +0000 http://calgitanet.wordpress.com/2007/02/11/la-guerra/#comment-12 Jo no he escrit gairebé res. En tot cas he mecanografiat les cintes gravades amb converses amb la Mercé Meya i Toses, la teva tía àvia. No tinc una vida familiar molt intensa i tal vegada per això no saps que sóc cusí del teu pare. De nens ell i jo havíem jugat plegats a Puigcerdà, i encara recordo quan, més endavant, el teu vell tocava (és una manera de dir-ho) en un garatge La Dansa del Foc, en una versió de Los Relámpagos que llavors estava de moda. Però això ja era a la década dels 60, a Ripoll, i el que realment triomfaven eren uns espantosos pantalons i jaquetes amb dibuixos de pota de gall, de coro blanc i negre. Uff! Després, pràcticament només l'he vist en un parell d'enterraments, quan jo encara anava a aquest tipus de cerimònies. El teu pare es podia atrevir amb la Dansa del Foc però enviar una carta era una tasca que el depassava. Amb això anem empatats, perque ni jo conec la seva descendència ni ell la meva. Fins ara he vist que estudies a Bangkok i que tens un blog. M'ho va dir en Joan Mateu, de Puigcerdà. Del teu avi en sé alguna cosa més que no s'explica al blog de Cal Gitanet: un cop, als anys 50, és va calar foc a la xemeneia del casalot de Miquel Barnades. L'esteve Meya i Tosas, de l'ensurt va agafar d'una revolada un sac de sorra que hi havia al graner de la planta baixa, se'l va posar a l'esquena i va pujar rabent escales amunt, fins el llosat, i va abocar la sorra xemeneia endins, apagant l'incendi. Doncs bé, el sac de sorra pesava 100 kilos. Jo no he escrit gairebé res. En tot cas he mecanografiat les cintes gravades amb converses amb la Mercé Meya i Toses, la teva tía àvia. No tinc una vida familiar molt intensa i tal vegada per això no saps que sóc cusí del teu pare. De nens ell i jo havíem jugat plegats a Puigcerdà, i encara recordo quan, més endavant, el teu vell tocava (és una manera de dir-ho) en un garatge La Dansa del Foc, en una versió de Los Relámpagos que llavors estava de moda. Però això ja era a la década dels 60, a Ripoll, i el que realment triomfaven eren uns espantosos pantalons i jaquetes amb dibuixos de pota de gall, de coro blanc i negre. Uff!
Després, pràcticament només l’he vist en un parell d’enterraments, quan jo encara anava a aquest tipus de cerimònies.
El teu pare es podia atrevir amb la Dansa del Foc però enviar una carta era una tasca que el depassava. Amb això anem empatats, perque ni jo conec la seva descendència ni ell la meva. Fins ara he vist que estudies a Bangkok i que tens un blog. M’ho va dir en Joan Mateu, de Puigcerdà.
Del teu avi en sé alguna cosa més que no s’explica al blog de Cal Gitanet: un cop, als anys 50, és va calar foc a la xemeneia del casalot de Miquel Barnades. L’esteve Meya i Tosas, de l’ensurt va agafar d’una revolada un sac de sorra que hi havia al graner de la planta baixa, se’l va posar a l’esquena i va pujar rabent escales amunt, fins el llosat, i va abocar la sorra xemeneia endins, apagant l’incendi.
Doncs bé, el sac de sorra pesava 100 kilos.

]]> Per: jordi http://calgitanet.wordpress.com/2007/02/12/la-guerra/#comment-9 jordi Sat, 30 Aug 2008 04:32:56 +0000 http://calgitanet.wordpress.com/2007/02/11/la-guerra/#comment-9 Hola, No sé expresar l´emoció que sento en aquests moments. Em dic Jordi Meya, l´Isidre Meya va ser el meu avi, el marit de la Núria Gómez Valiente. Recordo amb molta anyorança els estius que vaig passar a Puigcerdà a la casa de ¨Cal Cucuru amb els germans del meu avi, la tieta Mercè inclosa¨. Quan tenia vacances a l´escola, el meu avi em portava a Puigcerdà desde Ripoll amb el tren. Allà hi passava unes setmanes, dormia a casa del tiet Joanet i de vegades a Cal Cururu. Tinc imatges grabades a la memòria que mai se´m oblidaràn, el tiet Meragildo, el tiet Eugeni, la tieta Merçè... M´enrecordo perfectament de la gran col-lecció de llibres de l´Agatha Christie, de la vella cuina de fusta, del galliner, etc... Sens dubte varen ser grans moments de la meva vida que guardo amb gran anyorança i estimació. No sé qui ets, segurament ets familiar meu. Sius plau, posa´t en contacte amb mi perquè et voldria agraïr personalment el que has escrit en aquest blog. M´has fet sentir molt feliç quan he llegit cada paraula del que has escrit sota la visió dels ulls de la tieta Mercè de Cal Gitanet. Jordi Meya. Hola,

No sé expresar l´emoció que sento en aquests moments. Em dic Jordi Meya, l´Isidre Meya va ser el meu avi, el marit de la Núria Gómez Valiente.
Recordo amb molta anyorança els estius que vaig passar a Puigcerdà a la casa de ¨Cal Cucuru amb els germans del meu avi, la tieta Mercè inclosa¨. Quan tenia vacances a l´escola, el meu avi em portava a Puigcerdà desde Ripoll amb el tren. Allà hi passava unes setmanes, dormia a casa del tiet Joanet i de vegades a Cal Cururu. Tinc imatges grabades a la memòria que mai se´m oblidaràn, el tiet Meragildo, el tiet Eugeni, la tieta Merçè… M´enrecordo perfectament de la gran col-lecció de llibres de l´Agatha Christie, de la vella cuina de fusta, del galliner, etc…
Sens dubte varen ser grans moments de la meva vida que guardo amb gran anyorança i estimació.

No sé qui ets, segurament ets familiar meu. Sius plau, posa´t en contacte amb mi perquè et voldria agraïr personalment el que has escrit en aquest blog. M´has fet sentir molt feliç quan he llegit cada paraula del que has escrit sota la visió dels ulls de la tieta Mercè de Cal Gitanet.

Jordi Meya.

]]>